El president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, s’han reunit aquest dijous a la Casa de la República, a Waterloo, durant dues hores i mitja i han marxat plegats amb el mateix cotxe, amb Puigdemont al volant i Junqueras de copilot. Els dos líders del Procés en la part del davant d’un vehicle que portava un número de matrícula molt simbòlic: 1-O-20177, el dia del referèndum d’autodeterminació. Això és possible perquè Bèlgica permet personalitzar les matrícules dels vehicles.
És obvi que no n’hi ha prou amb una reunió per teixir relacions i recuperar la confiança perduda, però s’ha de començar la reconstrucció per algun lloc. Ara, l’independentisme necessita que aquests dos líders, que politòlegs qüestionen que siguin capaços de pilotar una nova etapa en l’independentisme, siguin capaços de mantenir un contacte fluid i mantinguin trobades periòdiques. Com si es tractés d’una taula de negociació per assolir acords amb un horitzó comú: la independència. I també aconseguir bastir estratègies comunes en aspectes compartits que permetin fer força conjunta a Madrid, però també a Catalunya, on hi ha la sensació creixent que no passa res.
Aquests dies, una veu informada de Madrid em comentava que Catalunya és un “oasi”, i Madrid tot el contrari. Fa més de cent dies que Salvador Illa és president de la Generalitat i continua cantant als quatre vents la pretesa “nova normalitat” i que el Procés és cosa del passat, amb la voluntat de girar full. Va entrar amb l’objectiu que els pressupostos del 2025 entressin en vigor l’1 de gener, però això no ha estat possible i ara el Govern ja obre la porta a prorrogar els pressupostos del 2023 de l’executiu de Pere Aragonès davant la negativa dels republicans a negociar els comptes. Més enllà d’aquesta situació de bloqueig, aquí no passa res, perquè l’oposició, a hores d’ara, és més feble que el Govern.
Per tal de muscular una oposició a Illa, cal que Puigdemont i Junqueras, Junts i ERC, explorin la via de construir una alternativa, un projecte, al govern d’Illa. Els temps de majories absolutes són un record del passat i per a governar calen aliances. I si Junts i ERC volen governar, estan condemnats a posar-se d’acord. Només a través d’aquestes aliances, ambdues formacions podran mostrar múscul a l’oposició i tenir alguna possibilitat de desbancar el PSC de la Generalitat. Només ho podran fer així, perquè si cadascú fa la guerra pel seu compte, Catalunya continuarà donant la imatge d’oasi que promou Illa.
Per tant, l’independentisme pot estar d’enhorabona perquè els líders del Procés han fet un pas endavant, han compartit cotxe i han sortit tos dos en la mateixa direcció. La llàstima és que han hagut de passar set anys, farcits de repressió, per concloure que cal “iniciar una nova etapa de relació que contribueixi a recuperar la força i la iniciativa del moviment independentista”. Ara toca arremangar-se, i petjar l’accelerador d’aquest cotxe que recorda a l’independentisme de tot el que va ser capaç el Primer d’Octubre.
