La Moncloa va tenir una informació més que privilegiada. És a dir, va saber dos mesos abans de la sentència que el major Josep Lluís Trapero seria absolt dels delictes de sedició i desobediència per la seva implicació en el referèndum del Primer d’Octubre. Tot plegat gràcies a uns whatsapps que el president de l’Audiència Nacional, José Ramon Navarro, va enviar a José Luis Ábalos, aleshores homes forts del govern i del partit de Pedro Sánchez.
Navarro va ser l’escollit de sis candidats i era el preferit de l’aleshores president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. A més, va comptar amb el suport de Fernando Grande-Marlaska. De fet, Navarro ja tenia la fama de filtrador arran dels seus whatsapps amb Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat i un dels valedors de la policia patriòtica. L’aleshores president de l’Audiència Nacional li passava informació sobre la instrucció de l’operació Kitchen que instruïa un magistrat amic com era Manuel García Castellón.
Dos missatges publicats per El Mundo avalen la xivatada. De fet, a preguntes dels periodistes Esteban Urreiztieta i Juanma Lamet, Navarro no va negar els dos whatsapps. Un del 15 d’agost de 2020, informant de l’absolució i que la sentència sortiria a finals de setembre. L’altre missatge és del 30 de setembre advertint que la premsa ja estava al darrere de la informació. De fet, des del punt de vista dels periodistes que vam seguir aquell judici, aquest darrer termini quadra amb la rumorologia que arribava.
Navarro s’ha guanyat una querella d’Hazte Oír per revelació de secrets. Però, qui podia haver explicat a Navarro els secrets de la sentència que debatien Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i el ponent, Ramon Sáez Valcárcel? La lògica jurídica permet fer certes deduccions. Possiblement, qui podia haver passat la informació del contingut i resultat de la sentència en aquest cas seria Concepción Espejel, doña Concha, la magistrada que va escriure el vot particular demanant una sentència condemnatòria per sedició no només per a Trapero, sinó per tota la cúpula d’Interior i la intendent Teresa Laplana. Per cert, un vot particular que ocupava més pàgines que la sentència del Procés que va escriure Manuel Marchena.
Els terminis i les dades permeten l’especulació. El 20 de juliol Sáez Valcárcel va donar per tancada la deliberació i, per tant, sabia que tenia dos vots de tres per tirar endavant la resolució absolutòria. El període de deliberació havia acabat. Però, ara bé, Espejel necessitava el text per poder articular el vot particular discrepant, és a dir, contradient les conclusions o els fets provats de la sentència absolutòria. Per tant, qui dominava els terminis seria la magistrada que elaborava el vot particular. La sentència no es difon fins que no hi ha el vot particular enllestit.
No és cap secret que Espejel tenia sintonia amb Navarro, ideològica i jurídica, i sabia que podia filtrar aquesta informació. No seria estrany que l’avisés “Oye, que me lo absuelven!“. I no podem oblidar quin paper juga Espejel ara com a magistrada del Tribunal Constitucional, com la Braveheart del sector més ultra, sense haver de recordar la seva amistat amb Cospedal, d’aquí el sobrenom de Cospejel i per què es va haver de retirar del tribunal de la Gürtel. Podríem dir que Montesquieu mor cada vegada que es revela un secret. I si no, que ho preguntin a Álvaro García Ortiz.
