Un espectador normal, interessat per la política, està mirant a la tele l’ocupació del Capitoli dels Estats Units. Entén que els seguidors de Trump volen que segueixi sent president a la força. De cop, se n’adona que alguns d’aquests trumpistes porten pancartes amb eslògans com “justícia per als nostres nens” o “protegiu els vostres fills”. A més, moltes banderes tenen una lletra impresa. La Q. Una Q enorme que els partidaris de Trump exhibeixen com un símbol poderós. Què està passant? Què se’ns escapa? Doncs tot. Lamentablement, el 90% de les anàlisis que he llegit sobre l’atac al Congrés americà ignoren una part essencial del moviment a favor de Trump: la conspiració còsmica. El poder que les creences místiques i paranoiques tenen (i tindran) en el futur dels Estats Units i del món. Però comencem pel principi: què és Q i què passa amb els nens.
L’octubre del 2017 va aparèixer a la xarxa social 4chan un usuari anònim anomenat Q. Va dir que era un alt funcionari del govern dels Estats Units i, des d’aquell moment, ha anat informant sobre un suposat pla de les elits globals (?) per dominar el món i, paral·lelament, dels esforços de Trump per capgirar la situació i aturar aquests malvats conspiradors. Des d’aquell moment (ara fa tres anys), Q s’ha convertit en un vertader líder arreu del món. La lletra Q ha aparegut en pancartes a manifestacions d’Europa, Àsia i, evidentment, Amèrica. A més, la seva informació (suposadament filtrada) alimenta milers d’usuaris de tot els països i és interpretada com una guerra contra el deep state global, un govern a la fosca que intenta dominar-nos mitjançant la mentira, el control i una mena de tirania digital. Recentment, hem vist en primera línia alguns dels elements que componen la mitologia de Q: els anti-vacunes, els anti-5G i els negacionistes de la Covid. Aquelles manifestacions a Madrid acusant a l’elit de mentir-nos sobre el coronavirus són moviments vinculats a aquest tsunami que s’ha desbocat els darrers 3 anys.
Hem d’entendre que els trumpistes no són només un moviment polític convencional. No són un grup d’ultradreta normal. Són centenars de milers de persones (milions, segurament) que se senten part d’una batalla global contra una mena de dolents de pel·lícula. Senten que són el poble que ha despertat de la mentida en la que tots nosaltres vivim. Que han vist la veritat gràcies a Q i que s’estan jugant el futur del planeta. És important no perdre de vista que l’explosió de les fake news ha alimentat una societat que espera ansiosa explicacions paranoiques a la realitat, que les consumeix i que, fins i tot, se’n refia més que del que diuen diaris i televisions de prestigi. Com és possible que, per exemple, centenars de milers d’americans creguin que el seu govern té pactes secrets amb extraterrestres (hi ha un documental a Netflix que defensa aquesta teoria)? O que pensin que la terra és plana o que ens volen eliminar amb un virus de laboratori? Per què?
La resposta és complexa però no podem ignorar que el mateix funcionament de les institucions de l’estat ha ajudat a fer-nos desconfiats. Aquí tenim la prova de com un govern pot posar a treballar les seves forces ocultes per atacar persones, idees o institucions sense que la premsa n’informi. Com que les clavegueres de l’estat són reals i com la mentida és una eina útil i habitual quan es tracta de governar-nos o de vendre’ns productes. Aquesta desconfiança en l’elit és un camp perfectament abonat perquè no ens creiem res. Si els polítics americans van poder enganyar-nos dient que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq només per poder bombardejar aquell país, què pot evitar que molta gent especuli sobre l’atemptat de les torres bessones? I això ens porta a les pancartes demanant justícia pels nens. Un any abans de que aparegués Q, un supremacista blanc anomenat Anthony Weiner va filtrar suposats correus electrònics de l’entorn de Hilary Clinton que demostraven l’existència d’una xarxa de pederàstia al partit demòcrata. Moltíssima gent va creure en aquesta teoria que va culminar amb l’atac per part d’un jove anomenat Edgar Maddison Welch a una pizzeria de Washington on, segons ell, es reunien pedòfils. La mentida, l’especulació, la sospita i la desconfiança es van materialitzar en un tiroteig. I tot això és munició que, com vam poder veure al Capitoli, segueix activa.
No cal dir, òbviament, que Donald Trump ha alimentat sempre aquestes teories conspiratives. Per exemple, citant el número 17 (la lletra Q a l’alfabet) en alguns dels seus discursos. Però la cosa va molt més enllà. L’any 1995 el dissenyador de jocs de rol Steve Jackson va treure al mercat un joc de cartes anomenat Illuminati, Nou Ordre Mundial, on els jugadors eren l’elit global i havien d’aconseguir dominar el món fent servir el control mental, els pactes amb extraterrestres, els atemptats de falsa bandera… doncs bé, aquesta baralla de cartes ha esdevingut una bíblia per a tots aquells que creuen en la conspiració. Per a tots aquells que nosaltres ignorem perquè ens semblen frikis paranoics, bojos, místics, però que s’han presentat al món ocupant un dels edificis més sagrats i ben defensats del món: el congrés dels Estats Units. Vivim la maduració d’un moviment metapolític perillós i que no s’aturarà fàcilment. Un moviment que creu, honestament, que lluita per la justícia i la llibertat contra una suposada elit malvada. No tinc receptes màgiques, però, per començar, hauríem de conèixer què està passant, mirar youtubers que tenen milions de subscriptors (algun d’ells català) i que defensen teories que han esdevingut un tsunami sense que la gent normal ens n’assabentem.
40 
122 
