El Dia de la Conciliació és una data que ens recorda que, per a milers d’infermeres, llevadores i fisioterapeutes, equilibrar vida laboral i personal és encara una fita llunyana. No parlem de casos aïllats, sinó d’un problema estructural que condiciona el benestar i el futur d’un col·lectiu essencial.
Les dades de la nostra enquesta a Catalunya són contundents: un 61,86% de professionals està insatisfet amb la seva conciliació; un 61,27% afirma que aquesta precarietat afecta la seva salut mental, i un 57,71% diu que també la física. A més, un 55,27% assenyala impacte directe en les relacions familiars i personals i un 76,04% explica que l’estrès laboral traspassa la porta de casa. El resultat més alarmant: gairebé un 67% s’ha plantejat deixar la professió.
Aquestes xifres tenen rostre i nom. Infermeres i fisioterapeutes que demanen petites reduccions de jornada per poder recollir els seus fills o cuidar un familiar dependent i reben una negativa perquè “no es poden cobrir només unes hores” o perquè no es troba un altre professional especialitzat impedint “la continuïtat i qualitat de les cures”. En altres centres, s’accepten reduccions però imposant dies i horaris que decideix l’empresa, buidant de sentit una mesura que hauria de facilitar la vida però que, de facto, no ho fa.
A tot això s’hi sumen torns de nit, caps de setmana o festius i calendaris i canvis comunicats amb poquíssima antelació, cosa que converteix la convivència familiar en un exercici d’equilibris. Quan l’organització laboral impedeix participar en la vida dels fills, acompanyar una persona gran o, simplement, compartir estones de descans amb la família i aquells qui estimes, la sensació és evident: la vida personal queda supeditada a la feina.
Amb la campanya Que no deixin la teva vida en pausa, denunciem que no és acceptable que les professionals hagin d’escollir entre cuidar els altres o cuidar la seva pròpia vida. No demanem privilegis, sinó que reclamem drets bàsics i mesures reals en plantilles que avui estan massa ajustades per permetre flexibilitat i humanitat.
La conciliació no pot ser una fita inabastable. És una condició imprescindible perquè el sistema sanitari sigui sostenible i perquè les infermeres, llevadores i fisioterapeutes que el sostenen no hagin de pagar un preu personal tan alt. Administracions i empreses tenen l’oportunitat —i l’obligació— d’actuar. És hora de garantir que la vida de les professionals pugui avançar, i no quedar atrapada en una eterna pausa.
