El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha enfundat el casc d’obra en el debat de política general i ha centrat en l’habitatge els anuncis més importants. Per una banda, en el discurs que va servir per obrir el debat va anunciar un “acord de país” per mobilitzar el sòl urbanitzable a Catalunya i la intenció de construir 214.000 nous habitatges, amb un 40-50% de pisos destinats al lloguer assequible. Per l’altra, i aprofitant la rèplica als grups parlamentaris, concretament a ERC, va anunciar que aquest mateix dimarts havien assolit un acord “important” amb l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes), l’antiga Sareb, per 13.000 habitatges i 300 solars durant els pròxims quatre anys.
En el primer dels dos grans anuncis, Illa va traslladar al Parlament que vol impulsar la construcció de “més de 210.000 habitatges” incentivant col·laboració publicoprivada i amb el tercer sector. Una xifra amb un únic objectiu: copar amb aquesta xifra tots els titulars possibles. I ho va aconseguir, però també és de justícia remarcar que Illa només va anunciar aquesta xifra i no va fer cap referència als matisos que arrossega aquesta xifra, i que en té molts matisos. La proposta s’estructura en àrees urbanístiques en funció del seu grau de desenvolupament i de l’impacte que representen quant a la producció d’habitatge.
Així, en l’estructuració, segons van detallar fonts de l’executiu, hi ha tres nivells. 25 àrees amb planejament aprovat, gestió aprovada i pendents únicament d’obres d’urbanització, que representen un total de 21.728 habitatges, 57 àrees amb planejament aprovat i gestió en curs, 32.396 habitatges, i 52 àrees amb planejament pendent o en revisió. La trampa d’aquests “més de 210.000” es troba en aquest darrer nivell. En principi, i tal com està la situació ara mateix el càlcul és que es puguin construir 118.562 habitatges.
És a dir, la suma dels tres nivells dona com a resultat la construcció de 172.687 pisos. Una xifra que Illa i el seu equip van unflar a consciència en el debat a la cambra. Però d’on surten els ja famosos “més de 210.000”? Doncs bé, en el darrer nivell, en el que els terrenys no tenen cap plantejament urbanístic aprovat, es podria augmentar la densitat i l’edificabilitat —més plantes de pisos o més números de pisos per planta— i el Govern ha calculat que es podria passar dels 118.562 habitatges als 160.000 habitatges. I si agafes aquesta estimació, i la dones com a vàlida, et surten els 214.000 que ha anunciat el president en la seva intervenció. És a dir, Illa va anunciar una estimació, perquè hi ha, com a mínim, més de 40.000 habitatges que no estan assegurats.
Fonts de l’executiu han detallat que ha costat molt d’esforç fer l’inventari de tots els pisos i terrenys, amb una cessió de 75 anys, i han detallat que els solars s’incorporen a la reserva de la Generalitat. També ha deixat clar que els 13.000 habitatges seran de protecció oficial amb lloguer assequible i es podran afegir als 50.000 habitatges que el president de la Generalitat va anunciar l’any passat fins al 2030. Amb tot, el protocol entre el Ministeri d’Habitatge i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica no està tancat i que encara queden serrells per tancar com el temps que la Generalitat disposarà de la gestió d’aquests terrenys i immobles. Illa va dir 4 anys, ampliables a 4 més, però això encara està pendent de tancar-ho. Veurem que diu la lletra del protocol quan el signin els dos executius.
Amb tot, la clau de tot plegat la va deixar anar el diputat de la CUP Xavier Pellicer, que, durant la roda de premsa per valorar el discurs d’Illa, va demanar quin tipus de règim de propietat tindran els pisos, com es fixarà el preu i on es faran. Davant la manca de detalls, va avisar del risc que siguin promeses buides, que hi hagi una bombolla immobiliària o que aquests habitatges acabin passant a mans privades. Al Govern se li reclama que, a banda de fer propaganda, concreti els anuncis que fa, sobretot, en matèria d’habitatge, una qüestió cabdal i important pel benestar de la societat, i que preocupa massivament als catalans. Així, el Govern diu que es posa a 214.000, però no sabem com ho pensa fer realitat. De fet, el Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta dels socialistes per posar en marxa aquest acord de país en una proposta de resolució que ni tan sols esmentava l’objectiu de construir 113 pisos al dia en cinc anys. Els socialistes s’han quedat sols defensant el seu “acord de país”.
