Ara fa uns dies, El Món recollia unes polèmiques declaracions d’Oriol Junqueras sobre Aliança Catalana, en el decurs d’una entrevista al programa ‘Salvados’ de La Sexta. Eren unes declaracions que reiteraven el que ja havia dit una estona abans i que, com ell pretenia, han tingut molt de ressò. Deia això: “Aliança Catalana no té res d’independentista. Si l’Estat espanyol i els seus serveis secrets haguessin de dissenyar algun dia una eina per debilitar l’independentisme, s’assemblaria molt a Aliança Catalana”.
Junqueras i ERC van molt mancats de projecció i aquestes declaracions han estat un espot publicitari. Però no és pas només per això que les han fetes. Les han fetes per la necessitat urgent de fer oblidar coses molt més greus que la societat ha vist, com ara una corrupció interna i l’intent de fer passar tres farses per victòries èpiques. Comencem per les farses: una, la farsa de l’anomenada Taula de Diàleg, que en realitat ha estat el pacte de la traïció per retornar Catalunya a la cleda espanyola i confirmar ERC com a extensió del PSOE; dues, la farsa escandalosa del ‘traspàs’ de Rodalies; i tres, la farsa de l’anunciat ‘concert econòmic com el basc’, rebaixat després a “singular”, i reduït finalment al fum d’una tassa de cafè per a tothom. Pel que fa a la corrupció, en tenim un bon exemple en la baixesa moral de fer befa dels malalts d’alzheimer amb la pretensió d’enganyar la societat i d’obtenir els seus vots. Fins i tot van arribar a penjar un ninot amb el físic de Junqueras en una carretera per tal d’autovictimitzar-se. Les urnes haurien d’expulsar del Parlament de Catalunya un partit amb aquests nivells de cinisme, males arts i degradació. No únicament perquè es burla del país, sinó perquè avergonyiria figures històriques com Francesc Macià, Heribert Barrera o Jordi Carbonell.
Però revisem les dues frases de Junqueras. La primera, la que diu que “Aliança Catalana no té res d’independentista”, és una frase buida, un simple judici de valor, que no es fonamenta en cap prova i que no pretén res més que la gent pensi que, pel sol fet de dir això, ERC sí que és independentista. Ara en parlarem. Però abans aturem-nos en la segona frase: “Si l’Estat espanyol i els seus serveis secrets haguessin de dissenyar algun dia una eina per debilitar l’independentisme, s’assemblaria molt a Aliança Catalana”. És una altra frase buida, però en aquest cas amb l’objectiu de perjudicar un rival polític. Perquè, on són les proves? On són els fets que demostren que, com diu Junqueras, Aliança Catalana és una operació d’Estat i que al darrere hi ha Pedro Sánchez, el govern espanyol i el CNI?
Aquestes declaracions van aconseguir el seu propòsit, que era fer aparèixer Junqueras i ERC al Telenotícies. Però, analitzades, i analitzada també la seva buidor, demostren que estan en la línia d’un partit disposat a qualsevol cosa per mantenir els sous de tots els càrrecs que el govern del PSC li ha assignat. Però això no és tot ni molt menys! N’hi ha prou que donem la volta a les dues frases per veure fins a quin punt responen, en el cas de Junqueras, a la reacció d’un caçador caçat, i, en el cas d’ERC, a una operació de neteja d’imatge no pas regenerativa, sinó destinada a acusar un tercer d’allò de què s’acusa ERC. Aturem-nos-hi.
Ja fa uns anys que l’independentisme català sap que Esquerra no és un partit independentista. I Espanya també ho sap. Aleshores, es preguntarà algú, per què el PP la demonitza? El PP la demonitza justament per això, perquè interessa que ERC pugui fer-se passar per allò que no és tot desenvolupant la missió encomanada: desmobilitzar el país, fer creure que la independència ara no toca, que és cosa dels catalans del segle XXIII, i que el que ara cal és retornar a la política autonomista dels anys 80, la política d’engrunes i de peix al cove. Això sol ja és greu, però encara ho és més si tenim en compte que per retornar quaranta anys enrere, com pretén ERC, caldria una figura com Jordi Pujol, i no hi ha ningú a ERC que li arribi ni a la sola de la sabata. Però és que fins i tot Jordi Pujol, l’any 2011, reconeixent que la política d’engrunes està obsoleta, diu “residuals o independents”; i hi afegeix: “Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l’independentisme, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre’ls”. Unes reflexions, aquestes, que Espanya no li perdonarà mai i que desencadenen la criminalització de la deixa del seu pare a Andorra.
Doncs bé, si els serveis secrets espanyols haguessin de dissenyar una eina per afeblir l’independentisme, s’adonarien de seguida que no els cal, perquè ja tenen una eina que es diu Esquerra Republicana. ¿Què millor per desmobilitzar el poble català, que servir-se d’un partit que s’autoanomena “independentista” però que fa una política autonomista tan retrògrada que converteix Jordi Pujol en un Braveheart? Ja fa temps que el que va començar com una sospita, que ERC era un agent espanyol, ha esdevingut una afirmació popular entre l’independentisme. Els càrrecs contra ERC s’acumulen un darrere l’altre i els darrers quaranta-cinc anys diuen que sempre que ERC ha pogut decidir el govern de Catalunya, ha lliurat el país a un partit nacionalista espanyol.
En aquest sentit, podem negligir la investidura de Pasqual Maragall per raons diverses, però mai la imposició de José Montilla i Salvador Illa. En el cas de la Generalitat de Montilla, recordem que la primera acció de govern del conseller de Governació, Joan Puigcercós, d’ERC, va ser penjar a l’exterior la bandera espanyola que l’anterior conseller, Joan Carretero, havia tret. Pel que fa a la investidura de Salvador Illa, ja no hi ha qualificatius. És ERC qui nomena president de Catalunya un home que es manifestava pels carrers de Barcelona en contra de la llibertat del nostre país i “Por la Unidad de España” al costat de la Falange i de tota la ultradreta més franquista. De qui és propi, això? D’un partit independentista o d’una eina al servei de l’Estat espanyol?
Un altre capítol que parla per si sol és el de TV3. Tots els períodes en què ERC ha remenat les cireres a TV3, aquesta ha vulnerat els seus principis fundacionals i ha esdevingut una eina hispanocèntrica amb voluntat descarada d’espanyolitzar els espectadors. A la Generalitat hi havia el Tripartit, quan vaig escriure el llibre “TV3 a traïció”, però ara, amb Rosa Romà al capdavant de la CCMA, col·locada per ERC, la cosa ha arribat al paroxisme i ens trobem amb una operació de descatalanització i desarrelament que inclou la substitució del nom de Televisió de Catalunya i de tots els canals per un número impersonal. Oi que coneixem la vella maniobra de substituir el nom dels presoners per números per desproveir-los d’identitat? Doncs aquesta és l’operació que Rosa Romà ha dissenyat i que està executant.
Altres fonaments per a la sospita que pesa sobre ERC, són les abrandades proclames independentistes de Junqueras abans del 2017 i les submises declaracions de després, en perfecta concordança amb l’ortodòxia de Madrid. Ja a la presó, tant la seva actitud (i de la resta de presos d’ERC) de menyspreu a Marcela Topor, esposa del president Puigdemont, com la negativa a rebre-la quan hi va anar per donar-los suport, diu moltes coses, i cap de bona. Però és que la sortida de Junqueras de la presó, amb un plec de manaments desmobilitzadors que semblen redactats pels serveis secrets espanyols, provoquen vergonya aliena. ERC no té res, d’independentista. Bàsicament perquè els independentistes que hi havia se sentien tan fora de lloc que van aixecar el vol. No es pot ser independentista i entomar com si res tot el que hem descrit aquí. No, a Espanya no li cal perdre el temps dissenyant una eina que ja té.
