La Pax Romana, un període de relativa pau i estabilitat a tot l’imperi romà impulsat per August i que es va allargar uns dos segles, va centrar-se a garantir la llei, l’ordre i la seguretat. Aquesta ‘Pax’ ara regna també a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, amb una versió 2.0 del PSC. Llei i l’ordre amb la incorporació de la bandera espanyola en la iconografia del Palau de la Generalitat i la recepció de Felip Vl. Feia set anys, des de l’1-O del 2017, que un president de la Generalitat no rebia un monarca espanyol.
I sobretot, estabilitat institucional i política malgrat que tant Salvador Illa com Jaume Collboni governen en estricta minoria. Un i altre han aconseguit arribar al poder malgrat l’aritmètica totalment fraccionada, i justament aquesta dificultat d’accedir al poder és la que permet a Illa i a Collboni tenir la certesa gairebé absoluta que ningú no els mourà de la cadira en els seus quatre anys de mandat. ‘Pax’ socialista i retorn a la pantalla anterior al procés, com a mínim per un temps.
El PSC té ara el poder absolut, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona, i la convicció que el podrà retenir amb comoditat. Un escenari de tranquil·litat que facilitarà als socialistes -amb ERC i els Comuns a Catalunya, i previsiblement a Barcelona, i a Madrid amb ERC i negociant al mil·límetre amb Junts- poder exhibir com a victòria la centralitat política d’aquesta ‘Pax’ en tots els àmbits de la vida del país.
Tot plegat, mentre l’independentisme s’acosta a una Diada marcada per la desunió tant externa com interna, amb una tardor calenta per als tres partits en què hauran de dibuixar el full de ruta i de comandament per als pròxims anys en un país on, de moment, el conflicte institucional sembla haver desaparegut. Junts, ERC i la CUP hauran de trobar la manera de convèncer els catalans en els pròxims quatre anys que, perquè un país avanci no només cal Pax, també confrontació democràtica de projectes i revoltes socials.
Mentre l’independentisme no se’n surti, el PSC i el PSOE continuaran consolidant el seu poder institucional arreu i solidificant aquesta idea tan vàlida en estats sense nacions del no conflicte polític i no dissidència igual a pau social.
