Jo sóc de les que es desperta amb Catalunya Ràdio tots els dies i, si puc, al vespre, miro el Telenotícies de TV3. La veritat, però, és que en comptes d’anar de la ma de la realitat, o d’allò de la paritat, o d’escoltar totes les veus dels feminismes, els Mitjans Audiovisuals a Catalunya embafen de senyors. De senyors, a més, que ho saben fer tot!
Hi pensava l’altra nit quan veia, en un marge de temps de menys de mitja hora, almenys quatre anuncis entorn de les novetats del Carles Porta. Que està molt bé que agradés allò del Crims, eh?, però que ara sembla que tindrem una sèrie, un joc, i un llibre, del Carles! Em preguntava si calia que TV3 se situés darrere tots aquests projectes d’una sola persona, d’un senyor. Em va fer pensar en els telenotícies del Toni Cruanyes, també, que mira que en fa, d’anys, que els fa, i que a més ell sol fa una mica d’Està Passant, amb humor, abans de fer de rigorós al TN, i un xic de viatges quan esclaten guerres, i les nits de les eleccions, si cal. Pensava, també, en això del Ricard Ustrell, que l’escoltem cada dia als “seus matins”, i per si no n’hi ha prou el veiem els dissabtes a la nit a la tele, al seu Col·lapse. Bé, i pensava en els caps de setmana del Roger Escapa.
Més enllà que em sorprengui que els Mitjans públics d’Audiovisuals no puguin optar per contractar més varietat de persones, per a fer coses diferents, en períodes diferents, perquè si no sembla que de periodistes bons només n’hi ha uns quants i ho han de fer tot, pobres, que n’han de ser els líders, em sorprèn l’opinió pública catalana. O no, ben pensat: perquè com a societat, amb el consum que fem de senyors que en són uns quants que ens ho expliquen tot i que fan de tot perquè saben fer de tot, refermem l’estereotip de la masculinitat com a referent absolut. Ja ho he plantejat aquí en setmanes anteriors, però això connecta, sens dubte, amb el que ens passa pel que fa a política institucional: mira que en teníem, de candidates, mira que n’hi haurà (no prou) de diputades, però tornem a ser allà on érem, que entre el Pere, el Salvador, el Carles i l’Oriol acabaran de decidir què passa amb Catalunya.
Ens en cal més, de feminisme, però no als carrers, que n’hi ha i molt, sinó allà on els senyors encara s’aferren als seus privilegis: als llocs públics i als llocs de poder. Sí, perquè si no, la vida va per un costat i el que consumim com a veritat i com a determinant, va per un altre. Al carrer hi ha dones, hi ha persones trans, hi ha sabers de diferents cultures, però mira… a la tele i a la ràdio i al futur de Catalunya sembla que no hi cap, tota aquesta realitat!
