Darrerament, sento massa a parlar d’ous: encara no fa una setmana, que els de Catalunya Ràdio, innocentment, connectaven a Barcelona amb bars en què s’havia concentrat l’afició de l’Argentina a veure la final del mundial. Amb un per endavant “no hablo catalán”, el noi que just els micròfons van fer sortir per antena va augurar, entre la primera i la segona part, que “el que calia a la seva selecció eren ous”. No havien passat ni dos dies de les declaracions d’Oscar Puente a Radio Nacional de España, tot un senyor ministre (que, dit sigui de pas, a mi sempre m’havia semblat que calia, si més no, un ús un xic més formal de la paraula per ser ministre, encara que només fos davant la premsa i en públic) dient que Puigdemont “lo tenia a huevo” per tornar a Catalunya, amb això de l’amnistia i tal, com volent dir que el que ara calia era que l’expresident català forcés la cosa, que segur que així sortiria, que era fàcil.
Mira que miro de trobar-hi el sentit pràctic, eh?, a això dels ous… però no me’n surto.
I sí, ja sé que una cosa és posar-hi ous, a la realitat (que deu ser l’accepció patriarcal de l’expressió, per allò de fer-ho tot pels i amb els genitals, com habituen a fer els senyors en aquest món), i l’altra és que tot sigui tan fàcil com comprar ous fa anys i panys, que es veu que anaven barats, i d’aquí l’expressió, però sigui d’una manera o altra, la cosa és que no sortim dels ous.
Aquests dies, però, veient els desastres i desastres que travessen la ciutat de Barcelona i el territori català, la veritat, penso en això dels ous, i em comença a ressonar, sí: no deu ser que les coses, des de fa temps, s’han fet “posant-hi ous”, i tot molt “a ou”, perquè ara els resultats siguin tan desastrosos? No deu ser que ara, davant dels desastres, ara que les coses ni “estan a ou”, ni es poden fer “per ous” és per això que només sentim a declarar estupideses i sense sentits?
Em miro el ministre de transport, que tot i que no tingui competència directa sobre el metro de Barcelona, alguna cosa deu tocar-li, la infraestructura metropolitana i que hi hagi fuites i deflagracions, m’escolto els responsables de donar explicacions pels esvorancs de l’L9, pels de les obres de l’R2 a Montcada i Reixac que han tornat a paralitzar -quina novetat!- la infraestructura ferroviària a Catalunya, i no me’n sé avenir: què vol dir, que “ni es pot, ni convé explicar les causes, encara”?, què vol dir que famílies senceres no sàpiguen quan poden tornar a casa seva?, què vol dir, que l’any 2026 visquem en una Catalunya que fa forats i crema per tot arreu, i que l’única explicació possible sigui que la gent ha de tenir paciència i cura?
M’encaixa, sí, m’encaixa que els poders polítics i els qui decideixen la vida dels i les altres hagin pensat, durant anys, que això era fer feina “a ous”, i que si no, es podia fer “posant-hi ous”. D’aquí els resultats actuals.
Per cert… algú ha explicat quant cobren, els treballadors que estan greus per la fuita i deflagració del metro, a la plaça de Sants?… potser, també, aquesta contracta estava feta “a ous”.
