Que Jaume Collboni sigui alcalde de Barcelona bo i havent perdut en tres ocasions unes eleccions no és el més substancial per als interessos del PSOE a mitjà-llarg termini. És molt més rellevant que ho sigui gràcies als Comuns, i que molts càrrecs del partit de Colau conservin la cadira d’assessors en un executiu en franca minoria a l’espera que després del 23-J facin oficial que ja tornen a ser la crossa del PSC com ho havia estat ICV i entrin a l’executiu de la capital. De fet, que Colau hagi governat la ciutat durant vuit anys és una anomalia del sistema, pensat perquè governin els grans partits amb aparells potents. Que els de Colau tornin a ser un simple complement de majories socialistes i que no s’hagin enfonsat del tot -d’aquí que Collboni els conservi algunes cadires i els cridi diàriament a sumar-se al govern- és justament el que el PSOE vol fer amb Sumar a l’Estat. Retornar aquest espai ideològic al sistema i tapar les fuites del règim del 78 que inicialment semblava que havien obert Podemos.
L‘operació Yolanda Díaz, és a dir, polir l’espai de Podemos més reformista per deixar-ne només un reducte que en un futur acabi diluït en el PSOE i sigui estrictament part del sistema i no contrapès, inclou també una operació per salvar els Comuns a Barcelona. Colau no només va a les llistes de Sumar, sinó que Barcelona és una de les claus perquè aquest partit obtingui més suports el 23-J, que a la pràctica, van al sac socialista. Per tant, el PSOE no podia deixar morir els de Colau tan ràpid. I Colau també ha fet la feina que li tocava, acceptar un pacte amb el PP, directament o indirectament, a canvi de conservar una petita parcel·la de poder que permeti mantenir l’estructura econòmica de Barcelona en Comú i dels Comuns a Catalunya per a quan el PSC necessiti completar majories. A l’Estat, al Parlament o a l’Ajuntament.
Sigui com sigui, el rescat dels Comuns a Barcelona -indirectament els ha salvat el PP, peça necessària perquè Xavier Trias no fos alcalde i es decretés la mort oficial de l’òrbita Colau- forma part d’una altra operació d’estat, ara no obertament contra l’independentisme, sinó per esborrar qualsevol rastre que pugui quedar d’aquell Sí se puede del 2015 que prometia una segona transició política a l’Estat. Colau ja ha demostrat que és sistema. Ho va fer el 2019 amb Valls i ho ha fet ara amb el PP. El premi ha de ser sobreviure. I amb Yolanda Díaz de crossa del PSOE és possible.
26
