Alguns ja anem per la tercera vacuna. Resulta, però, que els vacunats amb dues dosis són ara mateix, no sols la majoria de la població, ans també els millors candidats a infectar-se amb Òmicron. Aquesta, la d’infectar-se amb la nova variant, és una possibilitat que a la vegada sembla constituir la major immunitat, molt més duradora que la que ens dóna la sèrie de vacunes que anem acumulant en el nostre passaport del ram.
La que així podem batejar com “vacuna Òmicron” és, a parer d’una bona colla de científics, la demostració de que aquest virus, com tants altres, ha mutat per no matar i que, per tant, és la nostra veritable oportunitat per a una immunitat de ramat tant temps somiada i que a l’inici de tot aquest malson ens van assegurar que arribaria amb un percentatge de població vacunat que ja hem abastament ultrapassat. Així doncs, no entenc per què tanta restricció al contacte a Catalunya: ni sembla que eviti els contagis, ni evitar els contagis sembla ser la millor opció. Mentre tant, la petita finestra d’esperança que s’havia obert per a la restauració i l’oci nocturn ha desaparegut amb la mateixa rapidesa que aquell doctor Simón va fer mutis pel foro després de haver-nos assegurat amb gran convicció el que avui sabem que no era cert.
Alguns ja comencem a estar farts d’aquesta consideració de les víctimes del Covid com una mena de classe social superior que mereix millor tracte que la resta, inclosa aquella part de la població que, gràcies a les restriccions, pot acabar caient en el sac de la pobresa, vista la rapidesa i encert en l’aplicació dels ajuts. Perquè la pobresa també mata, i és fàcil comprovar que ara mateix pot fer-ho molt més que Òmicron, la nova vacuna.
