No era la primera vegada que se’n parlava i, de fet, els socialistes ja havien boicotejat propostes en aquest sentit tant al Congrés com al Parlament. Però fa dues setmanes, ho va deixar anar Gabriel Rufián a La revuelta i dos dies després Salvador Illa va aprofitar la pilota que li va passar la CUP en la sessió de control. Però va ser per xutar-la ben lluny. Ara parlarem de fer una llei per prohibir la compra especulativa d’habitatge. O, més ben dit: parlarem d’estudiar fer una llei. O no fer-la. Mentre una gran qüestió com el finançament singular –sigui el que sigui el que volia dir aquell pacte– continua encallada, atrapada en la boira de les declaracions i els tecnicismes per reduir una decisió política a un debat insultant sobre quants funcionaris calen per recaptar l’IRPF, no hi ha res millor que posar sobre la taula un altre gran i noble objectiu. Sense cap intenció d’assolir-lo, que seria ficar-se en un embolic monumental.
Va quedar ben clar, en la resposta d’Illa a la CUP, quins eren els límits del debat: parlar-ne és una cosa, passar als fets n’és una altra de molt diferent. Però això no sembla cap motiu per deixar de parlar-ne i construir, sobre una ficció, un agafador per fer campanya –els partits estan en campanya contínua– i marcar perfil. Aquest dimecres, els Comuns s’abraonaven sobre aquest nou debat de moda assegurant que seria central per a ells en la negociació dels pressupostos. D’aquí només en pot sortir que no hi hagi pressupostos o un compromís ambigu amb obsolescència programada, destinat a anar-se arnant.
La fórmula magistral, gairebé com la de la Coca-cola, és obrir molts debats i no tancar-ne cap. O, en tot cas, deixar que morin. Controlar el relat i tirar pel dret. Un camí accelerat cap a la desconnexió amb els ciutadans, que cada dia menystenen més les institucions democràtiques els haurien de representar i els partits clàssics, i s’aferren a teories maximalistes i propostes estrafolàries. Al capdavall, l’únic objectiu és no deixar anar el poder que durant uns anys –entre el 15-M i el Procés– van tenir por de perdre per sempre. Va ser una falsa, falsíssima, alarma.
