O tothom o ningú

Les comissaries dels Mossos d’Esquadra sols atenen denúncies amb cita prèvia. Hom podria pensar que es tracta de la implementació de les noves tecnologies en matèria de seguretat ciutadana, però no. Això del progrés es veu que va per barris, perquè no hi cal la cita en els delictes per violència domèstica, de gènere i contra la llibertat sexual. Potser és que les víctimes d’aquests delictes pateixen d’analfabetisme digital molt més que en qualsevol altre cas? O ens volen dir amb aquesta distinció que són aquests uns delictes més importants que la resta a l’hora de denunciar-los? I si és així, què diran un immigrant o un homosexual apallissats o vexats per aquesta condició? No podrien pensar que han patit una discriminació? Sí, la mateixa que patiria qualsevol persona víctima d’un delicte greu que no tingui una de les condicions especialment privilegiades.

O tots o ningú. És evident que aquesta no és una decisió que hagin près els propis mossos, sinó un ordre polític sense cap ni peus. Si s’havien de fer excepcions, hagués estat millor fer-ho entre la gent més gran sense distinció de sexe i ni tan sols de delictes. Són la gent més gran el col·lectiu que estadísticament integra més persones alienes a les noves tecnologies i que, per tant, han de ser especialment protegides, fent-los l’accés més fàcil. No sigui que es doni la paradoxa que demanem als bancs el que no estem disposats a fer amb els nostres serveis públics, més encara amb aquest en concret, que hauria de ser el més proper a la ciutadania.

Més a prop de tothom, sí, i més contundència quan s’identifiquin les denúncies falses, perquè, si obliguen el cos a continuar amb aquesta praxi, potser la gent inventarà un delicte sexual per poder denunciar en persona un robatori.