Coses que em preocupen… Mortadelo y Filemón. De veritat. He estat molt de còmics. Fins a extrems que farien estarrufar els pèls a un coala amb alopècia. Però ara visc com una mosca en un mata mosques elèctric, d’aquells de bar on no hi ha gairebé ningú, d’aquells que semblen una estufa. Xac! Quina enrampada! Tornen els agents de la T.I.A. i no em fa gràcia. Vaja, que estic acollonit en versió genuflexió nostrada. De moment, passem al rebedor.
Mirin. Ho veuen? Això de Wikileaks és més divertit que Nostradamus. La gent, l’home, és imbècil. Només cal fer una prova a qualsevol estació de tren o de metro:
-Aquest tren va a Reus?
-Sí
I, sí. Tu li dius que sí, i aquell tren va a Camprodon o a Kuala Lumpur. L’home és així de burro. S’ho creu tot. Hi ha gent que pensa que cada escorreguda de Wikileaks és com una mena de profecia de l’Arcàngel Gabriel (l’amo dels correus inter galàctics). Curiós. Hi ha criatures que es tallarien les venes per Wikileaks amb el conte aquest de la veritat, la llibertat i l’emparedat de tonyina oprimida per l’oliva arbequina. Doncs que vigilin els ganivets i les ganivetes.
Wikileaks és com Mortadelo y Filemón. Segons el darrer informe de mortadel•la encriptada de cogombre reumàtic… detecta actituds separatistes al PSC. Quin gran treball el de la T.I.A. Que risa tia Marisa! Només un vegetal en estat vegetal i amb somnis vegetals pot creure que això sigui cert. Però no són coses de riure. La misèria de tot plegat és que la ficció s’ha apoderat de la realitat.
M’hi jugo un tall de pernil salat que ara mig planeta es pensa que el PSC i tota Catalunya és separatista, independentista o lampista. M’hi jugo un macarró que d’aquí quatre dies tornarà a sortir una informació de Sant Wikileaks que dirà que el PP, Ciutadans, la Falange i Carmen de Mairena estaven planejant immolar-se, enmig de la Plaça Catalunya, per la independència de Catalunya. És així. I dos dies més tard, tornarà a sortir una súper scoop que revelarà que el Rei d’Espanya està negociant amb Kurdistan i Trakidistan la proclamació de l’estat català abans del 2014. Tot és així… lamentable.
El PSC independentista, els hàmsters volen amb ala delta, els microbis es fan la depilació làser, Elvis Presley es presentarà a les properes eleccions municipals per Barcelona… Què més voleu? Tot sona al mateix. És aquella cantarella… “En Cataluña nadie habla castellano”; “En Cataluña me insultaron por hablar español”, “En Cataluña si no hablas catalán no puedes trabajar”; “Cataluña es un régim nazi”…. tot és així. Tot és mentida. I volem creure la mentida. I mentre, el de sempre: misèria and C.O. Pot arribar un dia –no massa llunyà- que ens diguin que Catalunya és independent i ens ho creiem. S’ha de ser imbècil. Som imbècils.
