Ara sí, Barcelona tornarà a ser una ciutat respectada a Espanya i a Europa, que mira de tu a tu a la capital del regne d’Espanya sense complexos… PSOE i PP han refet els ponts trencats per Colau i Ayuso i han instaurat oficialment la “normalitat institucional”. Així ho ha proclamat l’alcalde Jaume Collboni en la seva primera visita a Madrid per trobar-se amb l’alcalde José Luis Almeida. Normalitat institucional entre dos partits d’Estat que històricament han fet de tap per impedir una autèntica reforma del règim del 78, que han blindat la monarquia i que han protegit les elits extractives espanyoles. Collboni, al poder per la gràcia del PP -i també dels Comuns-, s’erigeix en l’alcalde que ha retornat la capital catalana al lloc que li correspon per naturalesa al món, ser la segona ciutat d’Espanya. “Barcelona torna a ocupar l’espai que li pertoca en el conjunt d’Espanya i d’Europa”, ha proclamat.
I quin és el destí de Barcelona en aquesta Espanya autonòmica del PSOE? La ciutat és més respectada pels espanyols i els europeus des que té un govern en minoria absoluta i fruit d’un pacte surrealista amb el PP i Ada Colau? En què ho notaran els ciutadans? Tindran més inversions, més estat del benestar, millor transport públic, millors infraestructures, i drets civils, polítics i lingüístics tan garantits com si fossin ciutadans madrilenys? Si és així, benvinguda sia l’arribada de Collboni a Sant Jaume.
Però més enllà de les fotos, la realitat és que Barcelona fa anys que rep el càstig de ser una ciutat de segona per a Espanya, menystinguda amb inversions raquítiques o nul·les en àmbits que toquen de manera directa la qualitat de vida dels barcelonins. El cas de Rodalies és el més cridaner, però són moltes les partides promeses que no arriben en infraestructures com l’aeroport, la millora de les carreteres o aspectes tan vitals com l’educació i la salut.
Ara només caldrà esperar a veure si Jaume Collboni retorna, com promet, la posició i la dignitat que correspon a la capital de Catalunya.
