El Món informa contínuament dels casos de discriminació lingüística que patim els catalans en centres sanitaris del país pel sol fet de ser justament això: catalans. I el més greu és que aquesta discriminació no para de créixer. La cosa funciona així: quan els catalans van a un centre sanitari i s’expressen en català, s’exposen a ser expulsats si no se subordinen als mateixos principis que els del règim feixista de Franco: “¡En español!”. Ara fa uns dies, El Món informava de l’agressió soferta pel professor de matemàtiques Gerard Insa a la Clínica Diagonal d’Esplugues de Llobregat, el 2 de juny passat, quan la metgessa d’urgències li va “negar l’atenció per parlar en català”: “Si quieres que te atienda me tienes que hablar en español”. Per si no n’hi hagués prou, quan El Món va intentar contactar amb el departament de Comunicació de la clínica, li van dir que no era possible, i quan el diari va fer un segon intent la resposta va ser que tampoc seria possible perquè “no sé si han marxat o si estan reunits”. És molt significatiu, per cert, que, com denunciava el senyor Insa, la plantilla dels fulls de diagnòstic de la Clínica Diagonal sigui en espanyol.
Un altre centre en el qual sovintegen les agressions als catalans és l’Hospital Universitari Dexeus, del grup QuirónSalud. Jo mateix vaig parlar del cas de la senyora Anna M. P., de 77 anys, que el 15 de setembre de l’any passat, acompanyant el seu marit per un cas d’amnèsia temporal, va ser agredida pel metge amb aquestes paraules: “Estamos en España y aquí se habla español, pues hablemos español y nos entendemos todos”. I ho va reblar acusant-los de “xenòfobs” i “maleducats”. L’agressió del centre Quirón-Dexeus no va acabar pas aquí: els van fer esperar una hora perquè els atengués un altre metge, que tampoc no parlava català, i en el volant de prestació assistencial responsabilitzaven els pacients, és a dir, les víctimes, de la humiliació a què se’ls havia sotmès. Talment com uns pacients negres acusats de provocar un conflicte per no sotmetre’s al racisme del personal sanitari blanc. Doncs bé, amb tot el cinisme del món, la consellera de Salut Olga Pané (PSC), va arxivar el cas i va exculpar Quirón-Dexeus dient que “va seguir les guies i protocols”. Això és el més terrible i indignant, la indefensió que experimenten les víctimes d’aquests delictes d’odi en veure l’escandalosa connivència del govern català (imposat per Esquerra Republicana, tinguem-ho sempre present) amb aquestes agressions. No és que el Govern no faci absolutament res, és que, com veiem, fins i tot dona cobertura al comportament dels centres sanitaris que violen els drets humans.
Un altre cas és el viscut el 2 de juliol passat per la senyora Montserrat Forcada i Cot i la seva filla a l’Institut Català de Retina, amb seu al carrer de Ganduxer, 117, de Barcelona. El metge que les va atendre, l’argentí Emanuel Esteban Martínez, les va expulsar de la consulta per parlar català. Va dir que s’acollia a la “lengua común” i no les va voler assistir. La senyora Forcada es queixa que és clienta d’aquesta clínica i que fa anys que “cap metge ens parla en català”. Aquesta vegada, però, van ser literalment vexades per un individu amb bata blanca –als outlets n’hi ha de segona mà–, que, en paraules de la víctima “ens va expulsar amb prepotència i agressivitat”. Ella ha demanat on podia denunciar l’agressió i moltes persones l’han adreçada a la Plataforma per la Llengua, cosa que ens porta de bell nou a la indefensió experimentada per les víctimes.
Els qui em llegiu habitualment sabeu que sovint m’he lamentat que l’única via de defensa que té la llengua catalana a Catalunya sigui la Plataforma per la Llengua, una ONG. No pas el Govern, no. Una ONG! I sort en tenim, que hi sigui! Però la seva existència és la prova fefaent que el Govern de Catalunya, lluny de ser un aliat de la llengua, lluny de garantir el nostre dret de no ser agredits per parlar-la, és un còmplice flagrant dels agressors. I és tan bèstia, això, tan escandalós, i alhora tan sabut per tothom, que les víctimes en prescindeixen i van directament a l’ONG. Fixem-nos, d’altra banda, com, davant la multiplicació d’agressions amb la connivència del Govern, ha sorgit l’entitat jurídica Acció Cassandra per plantar cara de debò als agressors portant-los als tribunals per delicte d’odi. Perquè discriminar els pacients en un centre sanitari per parlar català és un delicte d’odi. I en aquest delicte d’odi no hi està implicat només el qui el comet, sinó també el centre sanitari que li ho permet.
No és fent reunions protocol·làries, com les que fa el conseller de Política Lingüística, com s’afronta un cas de violació de drets humans. L’ús d’aquesta via, que és escandalosament inoperant i que fa pessigolles als centres, ja demostra que tot plegat és pur teatre de cara a la galeria. La violació dels drets humans i del jurament hipocràtic per part de metges catalanofòbics s’afronta amb acomiadaments laborals i fortes sancions econòmiques als centres sanitaris. No sorprèn que un pinxo de barri violi els drets humans, però és inadmissible que ho faci un metge. La camàndula que fan servir els centres dient que no poden garantir l’atenció en català als pacients perquè no troben professionals amb coneixement de la llengua és tan cínica, tan arrogant, tan superbiosa, que fa venir basques. Que no ho poden garantir, diuen? Però qui s’han cregut que són?
Qui s’han cregut que són, Quirón-Dexeus, Clínica Diagonal, Institut Català de Retina i companyia? Si no troben professionals és el seu problema. Sí, el seu problema. Un problema que no poden traslladar a la ciutadania. Vostès tenen un negoci privat, un negoci legítim, però negoci al capdavall. Un negoci que dona molts diners. I si no tenen personal per atendre els clients com es mereixen, paguin sous dignes que no expulsin els metges catalans o abaixin la persiana i pleguin, que és el que faria qualsevol negoci. O és que potser fan descompte als pacients catalans pel fet de ser discriminats? Oi que els pacients catalans paguen exactament el mateix que els altres? Doncs han de gaudir dels mateixos drets. Ni un dret menys! I encara més quan aquests drets són drets fonamentals universals. És repugnant que els catalans siguin tractats en aquests negocis privats com si fossin empestats. No estem parlant de pacients que parlen wòlof o siamès –que vostès no entenen perquè són llengües del Senegal i Tailàndia–, estem parlant de pacients catalans, pacients d’aquest país, pacients que van a una clínica del seu país, que parlen la llengua pròpia del país i que es troben que la clínica del país no els entén (!!!), els insulta i els expulsa. És un delicte d’odi. Un delicte d’odi repugnant. Cap dret fonamental universal, com el dret de rebre assistència mèdica en la llengua del teu país al teu país, pot ser violat en benefici d’interessos privats.
