El Parlament de Catalunya va constatar ahir que el dèficit històric d’inversions en infraestructures de l’Estat Espanyol a Catalunya, quantificat en uns 50.000 milions segons la Comissió del Deute Històric del Parlament, és la causa fonamental del mal funcionament crònic i creixent de la xarxa de trens de Rodalies. Aquesta és una de les propostes de resolució que, a iniciativa de Junts per Catalunya, el ple va aprovar en el marc del debat monogràfic sobre Rodalies. Un monogràfic que va acabar amb un festival de reprovacions, peticions de dimissions dels màxims responsables de Renfe i Adif i, com a colofó final, va posar sobre la taula del president de la Generalitat, Salvador Illa, el cessament de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Set mesos d’executiu, i primera sotragada parlamentària en un ple que, no oblidem, van forçar els socis d’investidura, ERC i Comuns, juntament amb la CUP.
Paneque és víctima d’haver posat la cara i de no haver plantat cara en aquest assumpte, com a responsable d’una macroconselleria que aglutina algunes de les grans apostes, i també patates calentes, que té el Govern en aquesta legislatura com per exemple Rodalies, l’habitatge, les renovables i la sequera. Per sort, la pluja l’ha acompanyat i ha donat un respir amb la sequera. Malgrat el revés a la cambra, la consellera portaveu ja va deixar clar en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que no plegarà, i al president Illa, que és l’únic que té potestat de cessar-la, no li passa pel cap, ara per ara, prescindir dels seus serveis.
“No és just ni s’ho mereix, i donem suport total a la consellera”, va deixar clar el diputat del PSC José Ignacio Aparicio durant la intervenció prèvia a les votacions de les propostes de resolució presentades en el debat monogràfic, però Illa i el seu Govern ha viscut el primer toc d’atenció de la cambra al Govern perquè no gosa, i sobretot no vol, travessar la frontera de plantar cara a Madrid i a les companyies Adif, responsable de la infraestructura, i Renfe, operadora del servei. Perquè, com ha quedat, clar Renfe no ha tingut miraments en buscar un cap de turc en aquesta crisi i ha apartat de facto el director de Rodalies a Catalunya, Antonio Carmona, que feia un any que estava en el càrrec després de ser durant vint anys el responsable de comunicació de l’empresa a Catalunya.
La imatge per entendre quin és el grau de saturació del servei l’oferia fa poc Francesc Canosa en un tuit, on remarcava que l’any 1920 Catalunya tenia 1.533 km de vies fèrries i 2,3 milions de persones, una imatge que un segle després ha variat poc pel que fa als quilòmetres de vies, 1.794, però, en canvi, ha multiplicat per 4 la població fins a superar els 8 milions. És cert que el Govern ha rebut un càstig polític per un problema que no se solucionarà d’un dia per l’altre, i el debat monogràfic ha evidenciat que no hi ha solucions a curt termini més enllà d’aplicacions, millorar l’atenció a l’usuari i carregar-se d’una paciència que a la gent se li ha acabat. És una obvietat que la dimissió o el cessament de Paneque no solucionarà, però la reprimenda del Parlament al Govern en general, i a Paneque en particular, serveix per donar un toc d’atenció a l’executiu d’Illa davant la seva tebiesa a l’hora d’aixecar la veu a Madrid, i collar el govern espanyol per exigir més inversions, i demanar responsabilitats a Adif i Renfe per un servei nefast.
Els socialistes catalans no volen molestar els seus companys espanyols, però si al govern espanyol estigués el PP no tindrien tantes manies a aixecar la veu amb Rodalies i els interessos de Catalunya, i la lleialtat institucional que ara promulguen als quatre vents no existiria. Això no va de colors polítics, això va de Catalunya i els drets dels catalans a poder confiar a arribar a l’hora a la feina o al metge amb uns trens que, ara per ara, no van ni marxa enrere. Això, com remarcava a l’inici, és un problema de dècades de desinversió i de desídia en la gestió del dia a dia, però la paciència dels usuaris no pot esperar dos anys perquè la gent ja n’està farta.
