A les properes eleccions només hi ha dues alternatives: aquells que volen que els votem i, a més, volen que puguem votar decisions importants que ens afecten com a nació; i aquells que volen que els votem a ells però que no volen que puguem votar res més. Em sembla una presa de pèl amagar una dicotomia tan evident, tan substancial, tan important per triar representants polítics. L’angoixa per l’existència de polítics que ens volen negar per la força el dret a fer un referèndum hauria d’afectar també al sector no independentista de la ciutadania. Al cap i a la fi, no és un problema només de la independència sinó de la democràcia entesa com un dret integral. No com un sistema de poder sinó com una concepció social i política. La democràcia només pot ser una idea alliberadora que permeti l’autèntic poder de la gent mitjançant processos participatius. Quan hi ha partits que acoten la democràcia a un “sistema” d’alternança de poder perverteixen els fonaments dels drets humans. Converteixen la llibertat i el poder popular en un xiringuito per justificar el seu oligopoli.
A les properes eleccions catalanes hi ha dues opcions: aquells que entenen el dret democràtic dels catalans com una premisa innegociable, sigui quina sigui la decisió que prengui el poble; i aquells que ens volen callats, que neguen el dret democràtic dels catalans (i també dels espanyols) i que exigeixen que les grans decisions nacionals es prenguin en palaus de govern i palaus reials. Per part de polítics que fan números per entrar a Endesa i per monarques que han de fugir de la justícia. Això, aparentment, és el que desitgen el PSOE, el PP i Ciutadans (i no em queda clar si Podem). Que els catalans siguin ostatges d’un rei i d’un president del govern i d’uns jutges i de milers de policies. Això és el que votem quan donem suport a aquests partits. Acceptem una tergiversació de la democràcia. Reforcem una estructura de poder basada en el control d’uns quants sobre la voluntat de tots. Ni podem votar la independència, ni es pot votar la república, ni es pot decidir a les urnes res que sigui realment important. Això és el que implica agafar la papereta del PSOE, el PP o Ciutadans. La claudicació davant d’aquells que imposen les idees.
Més enllà de la independència (que evidentment desitjo), vull que fer un referèndum sigui normal, no un sacrilegi castigat durament amb la presó. Personalment, n’estic tip d’aquest estat que té tancada a gent que va donar-nos la veu per decidir el nostre futur. Sí, ens van permetre votar contra la Constitució, i què? No està feta la llei per adaptar-se a les necessitats democràtiques del poble? No som nosaltres, la ciutadania, els únics sobirans d’un Estat? La democràcia és l’assoliment del poder per part de la gent. Ara bé, sembla que molts dels partits que es presenten a les eleccions volen una democràcia de fireta. Petita. Raquítica. Ridícula. Una democràcia que és una eina per manar, no un sistema per fer-nos més forts i lliures. Mai no concediré el meu vot a gent que me’l vol negar. Que només creu en la democràcia quan es tracta de mantenir les coses tal com són i retenir el poder en palaus i mans reials. Cap demòcrata hauria d’acceptar-ho.
12 
2 
