Subsidi d’atur

Porto 40 anys treballant, la major part dels dies molt més de 37,5 hores setmanals, no he estat mai aturada, he tingut aquesta ¿sort? Però malgrat tot això no soc capaç de dir que el subsidi d’atur sigui un dret dels treballadors. Si ho fos, per què no el tenen els autònoms? Per què no el tenen més que un temps, els que el tenen? En última instància la pregunta és per què hauria de tenir algú dret a cobrar per no fer res? I que no es pregunti si és el mateix que la pensió, doncs hem convingut que a partir de certa edat ja toca descansar, el que sobretot s’anhela quan les feines són desagradables o molt feixugues.

Ja sé quina és la resposta a tots els meus interrogants, que s’han de cobrir les necessitats vitals de les persones aturades i que els assalariats apartem una part del nostre sou per poder-ne gaudir Però si fos així, per què no el té tothom i per sempre? És evident que deu tenir a veure amb el nombre de mesos que prèviament s’hagi treballat, però també ho és el fet que en molts casos es paga menys del que es cobra. Això vol dir que, com una assegurança, el subsidi està pensat perquè ho cobri sols una mínima part dels que l’han pagat. Per tant, tots ajudem a qui es queda sense feina. Per tal que el sistema no incentivés la tendència humana al mínim esforç i la d’alguns empresaris a deslliurar-se dels treballadors els últims anys de la seva vida laboral sense tenir remordiments, a canvi del rebut no hauria de fer el que rep la prestació alguna cosa? O formar-se, o exercir alguna mena de voluntariat, més o menys social, més o menys proper a les persones, que no tothom és capaç de servir els altres, però en tot cas una contribució al sistema que l’aixopluga per evitar una sensació, que almenys jo tindria, de trobar-se massa en deute amb els altres. En alguns països els que reben subsidis no tenen dret de vot… fora una solució?

Això no vol dir que qui no tingui cap sortida per poder ajudar a la resta en sigui responsable, perquè en primera instància ho són els poders públics que, en canvi, el que volen és clientelitzar la població, a la que prefereixen tenir asserenada amb una mica de pa i molt circ, com ara amb el mundial de Qatar, amb hipòcrita polèmica inclosa. Pensem tot plegat en una clau responsable i aleshores convindrem que el subsidi d’atur no és un dret, sinó que es tracta i hauria de ser entès, com una oportunitat.