És difícil distingir les conductes penalment perseguibles d’aquelles altres que ens repugnen des del punt de vista moral. La frontera és difusa, i de fet accions que en un temps van ser indiferents per a l’opinió pública, i després tolerades amb molèstia, van passar després a ser objecte de sanció pecuniària i finalment han dut a alguns dels seus protagonistes a la presó. L’exemple més clar són els danys mediambientals.
Amb les conductes sexuals el trànsit entre moralment criticat i penalment perseguit no ha recorregut sempre el mateix sentit: l’homosexualitat d’homes i dones o l’adulteri femení van ser (i encara és així en molts països) perseguits com a delictes; religiosament la primera continua sense acceptació i de la segona hi ha tota mena de percepcions. Podem condemnar penalment a algú avui per enganyar la parella? No, però sense dubte hi haurà molta gent que pensi que no està bé. I ser amb ella sols pel sexe o, com diu Mouliáa, sols per tocar-la o ficar-li la llengua? Ja veurem en què acaba el seu cas, si com sembla, hipòcritament criticava la violència per alhora exercir-la, però en tot cas aquest tipus de preguntes incòmodes interpel·len directament la denúncia anònima que va publicitar la periodista Cristina Fallarás: no és delicte, almenys fins ara, fer això que ara s’anomena ghosting a la parella excepte que per l’estabilitat del vincle es pugui perseguir com abandonament familiar. Aquesta actitud és coneguda, no és exclusiva dels homes i de tota la vida havia fet a moltes noies preferir al malote del grup i als nois a la que semblava resistir-se. Castigar amb la indiferència, es pot entendre com violència masclista? Quantes vegades hem vist a ells, elles o ellis fer la vida impossible a qui justament per això encara se sentia més atret per l’impresentable.
Si confonem els termes, allò penal i allò moral tal com són en cada moment i no com ho desitjaríem, fem mal servei a la veritat i a la capacitat que tenim tothom de decidir si mantenim la relació tòxica o engeguem a fer punyetes la persona que ens enverina la vida. I, sobretot, barregem aquestes febleses de la nostra voluntat amb els veritables crims de qui creu que les dones són per ser-ho mereixedores de violència.
