Mentre Junts i ERC intenten esprémer el seu momentum amb les negociacions a Madrid gràcies a una carambola aritmètica que els ha posat al centre de la política espanyola, als despatxos del PSC de Catalunya i Barcelona també compten a recollir els fruits d’aquest momentum.
Amb una cita electoral a Catalunya a la vista no gaire més enllà d’un any, el líder del PSC -i guanyador de les eleccions del 2021-, Salvador Illa, està preparat a la graella de sortida per conquerir la Generalitat i exhibir com a propis els trofeus que puguin aconseguir els independentistes a Madrid. Una llei d’amnistia -que tingui els efectes d’una amnistia, però que nominalment no ho sembli per no escalfar més del compte el nacionalisme més ferotge del PSOE-, promeses de millores a Rodalies, unes hipotètiques bases d’un finançament no tan extractiu, el català al Congrés, algú que faci veure que hi ha diàleg…, sigui el que sigui si s’acaba investint Pedro Sánchez, el PSC mirarà de capitalitzar-ho a Catalunya, i per descomptat, també a Barcelona amb Jaume Collboni.
Als despatxos del PSOE compten que tant si Sánchez és president com si no, han de jugar la carta del PSC a Catalunya com el gran partit d’ordre, allunyat de les turbulències de l’independentisme i com l’única estructura que pot aturar l’extrema dreta a Espanya. Amb això, Salvador Illa té mitja campanya feta si l’independentisme no és capaç de capitalitzar un acord, o un desacord, a Madrid i segueix la seva particular guerra interna.
I a Barcelona, Jaume Collboni també es beneficia de la incertesa espanyola. Juga magistralment amb els tempos i té ERC i TriasXBarcelona pendents de quina parella de ball triarà. Conscient que si bé Trias i Maragall tenen bona sintonia i no entraran en guerra, sí que ho fan les direccions nacionals dels seus partits. Retenir una quota de poder a la ciutat marcarà també les posicions de sortida a les eleccions al Parlament, alhora que donarà pistes sobre combinacions aritmètiques futures. Collboni jugarà al desgast de tots dos partits, que són excloents a l’hora de tenir poder o no tenir-ne, i de retruc, al dels Comuns. Serà un tour de force, i el resultat trigarà a veure’s.
