Quan calla el PP parla la portada de l’ABC. Del diari fundat a Madrid per Don Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio i que encara fa de llum, far i guia de la derecha andante espanyola. Han intentat restar-li aquesta influència El Mundo i La Razón. El primer només ha aconseguit convertir-se en un cert reactiu. El segon, fer riure, però menys que La Codorniz, perquè se n’ha de saber. Paco Marhuenda no és Miguel Mihura, encara que tots dos porten una h intercalada.
Calla Alberto Núñez Feijóo, que desvia els trets cap a Pedro Sánchez, i parla l’ABC, que ja ha condemnat Carlós Mazón. Potser des del dia en què Felip VI va haver de suportar un plugim de fang a Paiporta, perquè, si la ira de la gent arriba fins al monarca, és perquè els encarregats de contenir-la no ho han fet gens bé.
L’ABC ha estat abecedari de la monarquia espanyola, el paraigua protector de la família reial des de la primera restauració, durant dècades. Va superar l’exili d’Alfons XIII i el confinament a Estoril de Joan de Borbó, va aguantar estoicament els deliris amatoris de Joan Carles I i ara ha trobat en el seu fill el suport guerrer que finalment anhelava. El cató dels Borbons no pot tolerar que un desgraciat de províncies, el gestor menut de la platja de Madrid, pose en perill el prestigi, tan necessari -ai!-, del rei actual.
Tampoc l’ABC pot permetre que la carrera del candidat Feijóo cap a la Moncloa quede en entredit per un baronet ridícul que pretenia arribar a Eurovisió i que s’ha quedat en cantant de sarsueles grotesques. Si els valencians han d’ofrenar noves glòries a Espanya, què s’ha cregut aquest tonadillero de complement? Han d’ofrenar, els valencians, glòries, no pus ni bilis.
Per això el diari oficial de la casa reial espanyola va obrir portada dissabte, el mateix dia en què s’havia convocat la manifestació a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat, amb un límpid “Las contradicciones de Mazón lastran su credibilitat y agobian al PP”. I per això també feia més costat a la protesta que la delegació del govern espanyol amb un altre titular-sentència digital el vespre del mateix dia: “Una multitud sale a las calles de Valencia y exige la dimisión de mazón”. Calcat -qui ho havia de dir- del d’El País.
L’ABC ha sentenciat Carlos Mazón, i això fa pensar que també ho ha fet el PP, que calla o que només ataca Pedro Sánchez. Per ara. Potser les manifestacions, a l’Espanya de la darrera restauració borbònica, no serveixen de gran cosa. Pedro Sánchez n’ha aguantat moltes -atiades pel PP i embravides per l’extrema dreta més salvatge- després de la seua investidura. El Partit Popular n’ha suportat de totes les alçàries i gruixos des que José María Aznar va decidir que ETA havia perpetrat els atemptats de l’estació d’Atocha per salvar l’elecció de Mariano Rajoy. Els uns i els altres s’han mirat amb displicència i menyspreu les manifestacions milionàries que durant anys van organitzar els catalans cada Diada.
Potser sí. Potser que les manifestacions a Espanya -ni tan sols les eleccions- ja no facen caure corones ni règims. Però la de València és un símptoma que la dreta espanyola no pot menystenir. La de la constatació que, si Pedro Sánchez convoca ara eleccions, el Partit Popular perdrà força en un dels bastions més fidels i segurs.
Carlos Mazón no assegura res. Desgasta. Corroeix el suport dels seus i perd vots a borbolls, que, segons les darreres enquestes, se’n van cap a VOX i cap a Compromís. La negligència del president de la Generalitat valenciana, la seua inexperiència en la mentida -Eduardo Zaplana sí que en sabia, de mentir-, el fan caure en un rosari de contraccions. Cada contradicció perjudica el seu partit.
Mazón ha de dimitir, però no ho farà -ànima de pedra- perquè ho exigesquen els milers de manifestants que han girat el fang contra ell a València, sinó perquè ho necessita el PP i ho demana l’ABC.
El problema és que l’encara president de la Generalitat valenciana no vol dimitir. El problema, doble, és que ningú al seu partit té prou envergadura i audàcia per a alçar-se contra ell i convertir-se en el cap de la revolta. El problema, triple, és que l’igualment insolvent Feijóo no sap qui convèncer per a substituir-lo. Per això l’ABC s’ha disparat. “Vostès, que poden, conspiren!. I traguem-nos aquesta brossa tan absurda i pretensiosa de l’ull”.
Carlos Mazón té els dies comptats. No dimitirà. El faran dimitir. És aquesta la fórmula tan autòctona que ja feia servir Franco quan va destituir en consell de ministres Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna com a director de La Vanguardia: “Galinsoga? No se preocupen. Ya ha dimitido. Ministro, haga saber al director de La Vanguardia que el consejo de ministros ha aceptador su dimisión”.
Encara no sabem si els androides somien en xais elèctrics, però sí que saben que els zombis del govern valencià somien miracles. Tant de bo siga debades.
