Bé, doncs ja sabem que la Generalitat no recaptarà els impostos fins -en principi- d’aquí a tres anys. Això si el PSOE aconsegueix una majoria al Congrés que ho faci possible que, ara com ara, no existeix, una mica en l’estil del català a Europa. Encara més, en cas de creure’s tant la decisió com el calendari, la implementació de la mesura hauria d’anar a càrrec del pròxim govern de PP i Vox, si no és que s’equivoquen les vuit enquestes que s’han publicat, al llarg d’aquest mes de juliol, a la premsa de Madrid. Tots els sondejos assenyalen, de forma unànime, una amplíssima majoria absoluta per a les sigles més dures del nacionalisme espanyol, a prop o fins i tot per sobre dels 200 diputats, i un enfonsament del PSOE que, en alguns casos, cau per sota dels 100 diputats. Tot indica que Junts i ERC van fer president a Pedro Sánchez a canvi d’una barreja de fum i el no-res.
A això cal sumar que ERC va facilitar un Govern monocolor del PSC a Catalunya basat en les mateixes promeses del PSOE. Un fet que, al capdavall, farà que, quan Pedro Sánchez convoqui les eleccions, a ERC només li quedi el recurs de participar d’un front comú al voltant del socialisme espanyol que tracti de mobilitzar l’electorat a partir de l’evidència que Feijóo i Abascal ho tenen tot de cara per conformar el pròxim govern espanyol amb tota comoditat. Ja fa dies que Gabriel Rufián ho defensa obertament.
De l’altre cantó, Junts tindrà exactament els mateixos problemes per convèncer el seu electorat, amb l’afegit que ni tan sols pot sumar-se a la via Rufián. A més amb la incomoditat extra que suposarà haver de defensar l’autogovern que gestiona Salvador Illa de l’ofensiva brutal que organitzarà un PP pressionat a fons per Vox. Impossible fer oposició, en un context com aquest.
En definitiva, Pedro Sánchez ha estat pecat i penitència. Ell serà el detonant final d’un mapa polític català que cau a trossos.
