Benvolgut maquinista de la puta Renfe. De tot el que has de dir només m’interessa una cosa: quant costa prejubilar-te. M’és igual que tinguis 35 anys i t’agradi el teu uniforme. Al cap i a la fi, potser vols continuar ascendint en l’escalafó dels uniformats espanyols que mantenen un país ocupat per la força, com la policia, els jutges i l’exèrcit. Sincerament, crec que seria més econòmic pagar-te una prejubilació daurada que continuar mantenint un servei que saboteja diàriament la vida dels catalans. Vull saber què demanes per enviar-te de tornada a Salamanca. Així quan al poder hi hagi polítics que governin pels catalans i no contra els catalans, tindrem els números fets.
Tots sabem a què has vingut aquí, com el 80% dels teus companys. Ho demostreu manifestant-vos només cada vegada que la Generalitat vol recuperar el control d’allò que ens pertany als catalans: un ferrocarril que ha de servir per mantenir connectat el territori, i no fragmentat, cosa que afavoriria l’equilibri territorial, la qualitat de vida i la identitat local, i no per empobrir Catalunya a força de deteriorar el seu teixit productiu mentre se li extreuen els recursos cap a fora. Només quan es parla de traspassos us convertiu en defensors aferrissats d’uns teòrics interessos laborals que casualment sempre coincideixen amb les de la unitat d’Espanya.
En cap país desenvolupat un maquinista acceptaria treballar en unes condicions que porten centenars de passatgers a caminar per les vies per arribar a la pròxima estació, a l’incendi de catenàries, a descarrilaments, a col·lisions amb més de 150 ferits, a un risc de xoc frontal com va passar el 2021 i, evidentment, a pèrdues econòmiques incalculables per retards continuats sense precedents al nostre entorn durant més de 10 anys. Perquè als països desenvolupats els maquinistes són arrelats al territori (començant per parlar l’idioma del territori), no com vosaltres, que sou indians que veniu a fer les Amèriques per servir als interessos de la metròpoli, enriquir-vos acumulant plus per destí i diners i tornar als vostres llocs d’origen. Per això el que us preocupa és que no hi hagi trens suficients que justifiquin la vostra presència a Catalunya i la mobilitat geogràfica per l’Estat perquè el 40% de vosaltres pugueu canviar de destí anualment com feu.
Els maquinistes de Rodalies Renfe serviu als interessos de la puta Espanya, que deixa podrir deliberadament el nostre sistema ferroviari perquè sap que una Catalunya ben connectada seria més pròspera, més cohesionada, més catalana i, per tant, més forta en les seves aspiracions nacionals. Per això les conseqüències d’aquesta estratègia van molt més enllà dels retards: afecten tot el nostre model territorial. Ens obliguen a concentrar-nos a Barcelona pagant lloguers inassumibles, dificulten que les empreses s’estableixin fora de l’àrea metropolitana, impedeixen que els joves es quedin a les seves comarques d’origen i formin famílies. Cada tren que no arriba a temps ens fa més pobres, més desiguals i menys catalans.
Marxeu perquè dieu que no aguanteu més. Nosaltres sí que no aguantem més un sistema on els trens són misèria, i els maquinistes sou soldats al servei d’aquesta misèria. No és casualitat que el despertar independentista massiu coincidís amb la degradació accelerada de Rodalies. L’Estat va entendre que havia d’incrementar el control, i per això necessita mantenir comprada la nostra classe política, que s’agenolla davant cada amenaça de vaga. I nosaltres hem d’entendre que necessitem polítics que no cedeixin al xantatge dels espanyols, assumeixin el conflicte i el portin fins a les últimes conseqüències. I això vol dir, si cal, aguantar mesos dels vostres propis sabotatges (al cap i a la fi, no hi ha tanta diferència amb un dia normal i els usuaris n’estan fins als collons de vosaltres) i enviar-vos a tots de pet cap a Espanya en el moment que s’assumeixi aquell 51% acordat de la propietat de l’empresa mixta, en comptes d’acceptar que l’assumeixi, com sempre, Espanya. En aquests mesos tens formats nous maquinistes de FGC conduint trens i, si cal, d’altres portats de la Nederlandse Spoorwegen o de l’Österreichische Bundesbahnen amb una bona oferta sobre la taula.
Però per això necessito saber, benvolgut maquinista: quant costaria prejubilar-te? Potser hauríem de començar a calcular seriosament què ens sortiria més barat: pagar-vos perquè feu les maletes o continuar assumint el cost real diari del vostre colonialisme espanyol.
