Missing 'path' query parameter

“En el transcurs de l’entrevista se li recorda que ha d’escriure tots els seus records, sense renunciar a cap dada, de la seva experiència a Vilanova i Catalunya. La pròxima entrevista s’ha pactat per al dilluns 21 d’abril”. Aquesta és només una de les frases dels informes desclassificats del CNI sobre l’imam de Ripoll considerat el cervell dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Els documents entregats a la comissió d’investigació del Congrés sobre el 17-A reflecteixen tres entrevistes d’Abdelbaki es-Satty amb la Guàrdia Civil el 2012 i tres més amb agents del CNI el 2014.

En aquestes trobades, que es feien al centre penitenciari de Castelló on estava empresonat, se li demanava informació sobre el seu entorn delinqüencial –de tràfic de drogues– i de radicalització jihadista. I ell mesurava què deia –va arribar a entregar informació en un manuscrit–, es mostrava preocupat per les conseqüències que podia tenir per a ell el que expliqués a la policia o als serveis secrets i demanava contrapartides canvi. El seu principal interès era sortir de la presó i que no l’obliguessin a tornar al Marroc. I en aquella època se li va tramitar de la seva petició d’asil –com si fos un refugiat polític–, un procediment va finalment decaure perquè se li va anul·lar l’ordre d’expulsió i ja no el va necessitar. Finalment, els agents del CNI li van donar un telèfon directe de contacte –que no podia compartir amb ningú– perquè els pogués trucar quan sortís de la presó.

Tots aquests moviments responen al patró exacte del procediment per reclutar un confident. O un informador. O un col·laborador de la policia. Un xivato, podrien dir-ne els perjudicats per les seves trobades amb agents de l’Estat. La publicació dels informes desclassificats ha desfermat un debat semàntic sobre l’etiqueta que més li esqueia a Es-Satty. És exactament la cortina de fum que li convé a l’Estat. Posar el focus sobre fins a quin punt va progressar el seu estatus de confident. Que no es parli de per què, tenint-lo tan apamat –el consideraven intel·ligent i manipulador i poc de fiar– no es van preocupar de vigilar-lo i va poder radicalitzar i reclutar joves criats a Ripoll per muntar una cèl·lula terrorista i fabricar bombes que, si no haguessin explotat abans d’hora per accident, haurien servit per causar una massacre encara més greu que la de l’atropellament massiu a la Rambla. Que l’Estat vulgui deformar el relat de la seva relació amb l’imam del 17-A potser és comprensible. Que se’n surti, és preocupant.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter