Estimat polític, estimada gent que conformeu la seva òrbita als mitjans i a les xarxes. Fa dies que dic que aquest article meu d’avui s’escriu sol. Jo entenc que estigueu tan desesperats després del primer toc d’atenció que han estat les eleccions municipals del maig que vulgueu combatre l’abstenció amb totes les vostres forces, però és que us veig tan perduts, esteu fent tant el contrari del que cal fer per evitar-la, que tot i que defenso que el 23 de juliol ens hem de quedar a casa i la continuaré defensant, us donaré un cop de mà amb uns senzills trucs per no fer el ridícul del tot.
1. Recordeu que el vostre votant és independentista
Sé que us costa, perquè heu buidat la paraula independència de contingut fins a tal punt que ja vol dir per vosaltres el mateix que calamar o que gramòfon. Però normalment un independentista busca en els partits a qui vota algun indici de correlació entre el que diuen que faran i la consecució de la independència. Si ja és complicat d’explicar què té a veure la independència amb ocupar 48 escons en el cas de guanyar-los tots al congrés dels espanyols, que són una setena part de l’hemicicle que no pot ser decisiva, perquè en allò que considerin important els espanyols sempre es posaran d’acord, sembla força evident que no oferir res més que no ser espanyols no seria un argument de pes per anar a votar. Si voleu el nostre vot, potser heu de venir a picar a la nostra porta per oferir-nos alguna cosa.
2. Assumiu que la vostra credibilitat està sota mínims
Heu acatat tota extorsió que ha vingut de l’Estat espanyol, pervertint el significat de “no acceptar” fins a convertir-ho en una simple cara d’enfadats, i fins i tot en tot allò que no us han imposat els uniformats heu acabat fent allò que convé a l’invasor, que és pactar amb els partits del 155 a tots els nivells administratius, en una mena de competició per dirimir qui és el més submís. És el que estan fent el diputat de Junts Joan Canadell i a la portaveu d’Esquerra Marta Vilalta, per exemple. No sembla, doncs, una gran idea basar el contracte que voleu fer amb els votants en la confiança en la vostra paraula, que no té cap mena de valor, com intenta en Gabriel Rufián quan parla “d’apujar el preu de la investidura de Pedro Sánchez”. Fer dimitir tots els que ens han portat fins aquí potser faria una mica de net, però és clar, és difícil col·locar tanta gent a tertúlies, organismes publicoprivats i altres cementiris d’elefants.
3. Penseu que el vostre electorat sap sumar
Com deia, 48 escons que es decideixen a Catalunya són una minoria al Congrés espanyol, que en té 350 en total. Dir que sereu decisius contra el feixisme o per condicionar una investidura es refuta fent un simple càlcul mental o agafant una calculadora. A més, encara que penseu que no, perquè us han votat fins ara sense que els hàgiu ofert cap resultat, la gent també té memòria i recorda que a la candidata a l’alcaldia de Barcelona que es deia d’esquerres la va fer alcaldessa un polític amb idees d’extrema dreta, cosa que pot passar perfectament a Espanya, per moltes efímeres portades a Europa que això pugui provocar. Per tant, establir com a marc “autodeterminació a canvi d’investidura” com defensen a Junts (començant per Toni Castellà) és el mateix que parlar de “feixisme o Catalunya” com fa Gabriel Rufián: fer veure que Catalunya té un pes que no té a Espanya, perquè l’anticatalanisme hi és transversal.
4. Insultar l’electorat no només és lleig: és que no funciona
Ja no parlo d’insultar la intel·ligència, com feu habitualment des de fa anys, sinó insultar de forma literal, com ha fet per televisió el mateix Francesc-Marc Àlvaro, flamant candidat d’Esquerra al Congrés, anomenant estúpids els que volen exercir el seu dret de no votar, o com ha fet algun perfil proper a la CUP a Twitter (després d’haver defensat ells l’abstenció al Congrés fins fa 3 ANYS). Segur que penseu que si ho feu amb certs perfils, com ara jo o gent amb un discurs semblant, això no us suposarà cap cost, però l’afer basket of deplorables de Hillary Clinton insultant els votants de Trump us hauria d’indicar el contrari. Els votants sovint tenen un cert sentit de comunitat, i si insulten a uns, molts d’altres se senten interpel·lats. A més, els insultats tenim amics, companys, familiars, coneguts i saludats amb els quals parlem cada dia.
5. No oblideu que el vostre votant és major d’edat, no un nen de P3
Sembla una tautologia, perquè per llei el vostre votant ha de ser major d’edat, però no és sobrer que ho recordeu quan utilitzeu arguments per a nens d’escola bressol, com ara l’i tu més, els tuits amb banderetes de Gabriel Rufián amb cada cop més retuits que vots, o el res tornarà a ser igual si guanya Junts de Míriam Nogueras. O quan tracteu els que us fiscalitzem amb condescendència perquè tot és més complicat o directament ens mentiu amb coses que veiem amb els nostres propis ulls. Com vaig dir un cop a un dirigent d’Esquerra després del referèndum: esteu acostumats a pensar que l’única forma de no perdre vots és mentir, feu l’experiment de dir la veritat ben explicada de forma honesta i us sorprendreu de la reacció de la gent.
6. Voler suplantar un altre partit que ja existeix acaba malament
Resulta delirant, però estem veient com la CUP fa d’ERC, Junts fa de CUP i ERC fa de Podemos. Tots els partits a qui emulen van costa avall. No cal ser, doncs, molt llest per veure que no seria la millor estratègia. La gent que combrega amb les idees d’un partit vota aquell partit, no un succedani, que veu com un impostor. Proveu de defensar idees genuïnes, sense parasitar les dels altres, poques i ben explicades, portades a terme per gent amb un mínim de talent i que es puguin mesurar.
7. La gent que critica el que feu no té cap obligació de fer-vos la feina
Una societat sana democràticament té uns polítics que reten comptes als votants i uns votants que els demanen comptes, i no només cada 4 anys. Marcar d’aprop els polítics és una forma de participar en democràcia tan legítima com votar, fer un boicot o una manifestació o muntar un partit nou. Per tant, feu el favor de no expolsar-vos responsabilitats del que feu dient als que us les demanen que s’hi posin ells. Ells no han adquirit compromisos amb la ciutadania, vosaltres sí. Ells no cobren per fer-ho, vosaltres sí.
A més, resulta del tot cínic que sostingueu això i quan aflora una alternativa dieu que divideix o la voleu silenciar amb totes les vostres forces, des dels mitjans de comunicació i des del sistema electoral, que per això ja us va bé que sigui l’espanyol, perquè privilegia els partits del sistema i posa altíssimes barreres al foc nou. Només cal recordar el que va passar amb Front Republicà o Primàries, que podria haver fet servir els drets electorals d’Unió a través de Demòcrates als debats i ho vau vetar. I a la contra, tenir present com només la nova política que ha tingut suport de l’establishment (Ciutadans, Podemos, Barcelona en Comú, VOX, etc.) ha estat acceptada al club.
8. El xantatge emocional és per l’altra porta, gràcies
Certament, devíeu estar convençuts que aquest era un xiclet que podíeu estirar per sempre més, però suposo que noteu que ja no dona per gaire. Les nostres institucions són un teatret, el català recula dia rere dia i el nostre desenvolupament econòmic està cada cop més ofegat per Madrid. No ens digueu que mantenir les vostres cadires serveix per alguna cosa més que conservar les vostres nòmines perquè no ho podeu demostrar, no ens digueu que cedir la nostra representació als espanyols serà terrible perquè no ens heu defensat mai d’ells.
En definitiva, si voleu evitar l’abstenció, baixeu a la realitat. Parleu amb menys polítics i amb més gent normal. Accepteu que heu fet tot al revés i poseu els vostres partits de cap per avall per tornar a connectar amb la gent a qui, quan li parlen clar, respon. O assumiu que l’abstenció és inevitable i visibilitzarà un espai que d’aquí a no gaire us disputarà algú altre.
24
3
