Al llarg d’aquests darrers anys, el retorn de Carles Puigdemont sempre ha estat el botó nuclear de la confrontació, la bala de plata que podia retornar la iniciativa a l’independentisme. En aquest sentit, el discurs de l’encara president legítim ha estat diàfan; es presenta a les eleccions i assistirà a la sessió d’investidura sense tenir en compte el risc d’empresonament per part de la justícia espanyola. Les acusacions d’ambigüitat, doncs, queden resoltes des d’avui. Un segon efecte, positiu, de l’anunci des del Rosselló és que l’independentisme -o, almenys, una part substancial- recupera la iniciativa política amb una injecció de moral que pot resultar clarament remobilitzadora. És d’esperar, també, que el conglomerat polític-jurídic-mediàtic de la dreta nacionalista i ultranacionalista espanyola, amb l’agressivitat visigòtica que els caracteritza, impulsi molts catalans a les urnes. També entre els que han anat optant per l’abstenció. El president Puigdemont, a més, disposa d’una gran visibilitat en la premsa internacional i una victòria electoral recuperaria l’interès, almenys momentàniament, pel conflicte Catalunya-Espanya.
Però la decisió d’Elna també genera dubtes i incerteses. La principal és que es perd la figura del president legítim, amb tot el bagatge internacional que suposava, per anar a unes eleccions que no deixen de ser les d’una comunitat autònoma de règim comú. Seguint aquest raonament, es pot interpretar que, simplement, Puigdemont assumeix un objectiu tan de partit com guanyar a ERC. Això, sense tenir en compte que l’única opció realista per retornar al Palau de la Generalitat passa per, justament, un pacte amb els republicans. Puigdemont ha fet proclames d’unitat, això sí, però tampoc no ha articulat un discurs conciliador que prefiguri un armistici en la guerra Junts-ERC.
En definitiva, contra pronòstic i després de sis anys i mig a l’exili, la figura de Carles Puigdemont no només ha mantingut la influència sinó que ha recuperat un primeríssim pla en una cursa electoral que promet emocions fortes. Ara bé, en el resultat s’haurà de calibrar el cost d’aquest gir estratègic.
