Una exposició impulsada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Direcció General de Difusió de la Generalitat ha equiparat l’aprenentatge del català amb diferents discursos d’odi. Després del rebombori que s’ha creat a les xarxes socials i la carta que Plataforma per la Llengua ha enviat al president de l’ICIP, Xavier Masllorens, l’organisme ha retirat la inscripció “Que aprenguin català!”. Com que els hi ha quedat un espai buit, poden aprofitar-lo amb situacions o frases que catalanoparlants han hagut d’aguantar al seu país.
Per exemple, la psiquiatra de l’Hospital de Dia Còrsega, gestionat per la Fundació CPB, que va negar el tractament en l’àmbit de la cobertura sanitària pública a una pacient que havia patit una crisi suïcida i que volia ser atesa íntegrament en català, la pacient que va denunciar haver estat increpada en un hospital QuirónSalud “per la merda del català”, la situació que va haver de patir una pacient de l’Institut Català de Retina per part d’un metge, el cas de la Clínica Diagonal o el de la Dexeus, entre altres.
O poden apostar per conflictes lingüístics amb cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol. La llista de situacions i frases catalanòfobes és llarga i l’ICIP tenia frases per triar i remenar. Per exemple, podria haver posat a la taquilla qualsevol d’aquestes frases: “Fa anys que cap metge ens parla català”, “Si quiere que le responda, me habla en castellano”, “Catalán no entiendo” i “Yo no tengo por qué saber catalán“, entre moltes altres. Però, en comptes de la vulneració dels drets dels catalanoparlants, ha preferit posar l’aprenentatge de la llengua en la diana i situar-lo al costat de discursos d’odi.
I la rectificació és un pas, però no hi ha justificació possible. De debò ningú de l’ICIP o de la Direcció General de Difusió de la Generalitat va saber veure que equiparar l’aprenentatge del català al costat de missatges que estigmatitzen col·lectius o persones pel seu origen o altres condicions era un error de dimensions bíbliques? L’ICIP és un organisme que té un pressupost d’1,5 milions, i gairebé la seva totalitat surt del Departament d’Acció Exterior. A més, set dels seus membres són escollits pel Parlament de Catalunya i tres són designats pel Govern. Això no pot quedar com una disculpa i prou. Calen dimissions més aviat que tard perquè els errors de l’alçada d’un campanar, si és que són errors, han de tenir conseqüències.
