El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va tenir cinc dies, CINC, el país aturat perquè havia de rumiar si continuava o no a la Moncloa arran de l’atac mediàtic i judicial contra Begoña Gómez, la seva dona, impulsats pel sindicat Manos Limpias. Després de l’aquelarre que va muntar el PSOE a Ferraz el passat cap de setmana per demanar-li a Pedro que es quedés, dilluns va desfullar la margarida amb una compareixença que va posar amb posat seriós i amb un “buenas tardes” a les 11 del matí, però a poc a poc, a mesura que avançava la compareixença, se li va dibuixar un somriure en el seu rostre. Sánchez, com era d’esperar, va anunciar que continuava sense proposar ni una sola mesura.
Hores abans de la seva declaració institucional corria el rumor que plegava i alguns se’l van creure. El PSC no va suspendre la roda de premsa que tenia programada amb l’Agència Catalana de Notícies, però, en canvi, Esquerra va decidir a les 9.30 suspendre la seva amb l’agència EFE. Greu error. Per què has de canviar la teva agenda si el partit de Sánchez tira endavant amb la seva? D’altra banda, aquell mateix matí es va conèixer la mort de la mare del president a l’exili, Carles Puigdemont, que va suspendre la seva agenda de campanya, i, tot plegat, va alterar els plans de resposta de Junts, que va haver de fer pujar a correcuita Jordi Turull, Míriam Nogueras i Josep Rius per reaccionar des d’Argelers (Catalunya Nord).
Els republicans van carregar contra el president per actuar amb poca honestedat, però el problema és que els republicans se l’havien cregut, com així van evidenciar alguns dirigents amb missatges de suport. No ho van fer els juntaires, que no se’n refien un pèl del líder del PSOE, i el van acusar directament de fer servir “emocions sobre el patiment” per pur “tacticisme” -crítica que també va fer ERC- per interferir a les eleccions al Parlament del 12 de maig. I no els hi falta raó als independentistes, perquè aquesta victòria a Sánchez, que pot posar Salvador Illa a la Generalitat, li pot servir per refermar el seu lideratge, mobilitzar tot l’electorat socialista que vota a les espanyoles, però que es queda a casa a les catalanes, i per passar el rasclet per pescar el que pugui dels comuns i de les restes de Ciutadans.
Però, a banda de tot això, aquesta estratègia també s’ha de llegir més enllà de la cita electoral que hi ha d’aquí a deu dies. No és només una victòria socialista el que busca Sánchez, perquè l’objectiu final és consolidar la seva estratègia de girar full al Procés. Els ha atorgat l’amnistia, però no els hi vol donar res més i vol fer-se amb la Generalitat per fer el que ha repetit ad nauseam: “A tot Espanya li interessa girar full i obrir una nova etapa a Catalunya”. Està a les mans dels catalans decidir si Sánchez, que ha aconseguit ser monotema en la primera setmana de campanya i participant activament en un míting amb Illa a Sant Boi després de passejar-se amb un somriure d’orella a orella per la Feria d’Abril, se’n surt o no amb la seva perquè no pararà d’esprémer la màquina d’aquí al 12-M. L’elector català ha de saber llegir el moment de girar full que proposen Sánchez i Illa o la proposta de Puigdemont per recosir l’independentisme, i respondre en conseqüència. I, sobretot, votar el dia 12 de maig perquè encara hi ha temps per decidir quin ha de ser el futur de Catalunya.
