Com ja va passar a les municipals, sembla que l’abstenció massiva d’independentistes tornarà a ser la notícia més important de les eleccions espanyoles. La campanya feta en contra de l’abstenció no podrà contenir la riuada perquè, bàsicament, no té res a oferir, només promeses electorals que a hores d’ara ja resulten còmiques i visions apocalíptiques que, a banda de ser falses, demostren molt poca confiança en el nostre país, que sembla que hagi de poder quedar liquidat en quatre anys.
Que tants catalans es neguin a continuar devaluant el seu vot és molt bona notícia, i jo em tornaré a abstenir, però igual que totes les idees poderoses, aquesta abstenció és una arma de dos talls. I més encara tenint en compte que, a Catalunya, la política està tan arrasada que a la mínima que despunta un brot de vida, de seguida venen els paràsits per mirar de nodrir-se’n fins a marcir-la. L’abstenció, doncs, pot tenir contrapartides perilloses i que no tenen res a veure amb Vox. D’entrada, si ERC, Junts i la CUP obtinguessin uns grans resultats, no sabrien què fer-ne, de tants escons, aquest “poder” seria una poma enverinada, sobretot perquè el 2025 hi ha les eleccions catalanes i destacar és arriscat. Per contra, si l’abstenció els fa ser l’últim mico del Congrés, estaran lliures de responsabilitat i podran escarxofar-se en la queixa, que de fet és el que han fet en aquesta legislatura Junts i la CUP amb el permís d’ERC, que s’ha prestat a fer la feina bruta demostrant obertament que a Madrid l’única empresa que s’hi pot fer és col·laborar amb els espanyols.
L’altra contrapartida, la més perillosa, té a veure amb els moviments polítics que provocarà aquesta abstenció de cara a les eleccions catalanes. D’una banda, els partits del procés es veuran obligats a reaccionar d’alguna manera, perquè d’instint de supervivència sí que en tenen i no tindran més remei que moure coses. Però d’on no n’hi ha no en raja, i com que no tenen el potencial per a reformular-se de manera genuïna, la seva reacció només podrà ser estètica. És a dir, falsa i perdedora. D’altra banda, també poden entrar en joc nous partits o llistes de refregits, i això també pot ser perillós, perquè tant de bo m’equivoqui, però no fa cap mena de pinta que d’aquí a les eleccions hi pugui haver la renovació política que ens cal per poder fer la independència. Amb tot, caldrà esperar que els independentistes que ara s’abstindran a les eleccions espanyoles estiguin disposats a abstenir-se també a les eleccions catalanes, que són les nostres, és a dir les importants. Si no, si la gent s’absté amb la il·lusió de poder votar el 2025 una opció que sigui o que sembli una mica menys lamentable, ens fotrem una segona castanya i llavors a veure qui ens alça.
15
22
