El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat durant la sessió de control del ple d’aquesta setmana al Parlament que no té cap inconvenient en debatre sobre finançament a la conferència de president que se celebrarà aquest divendres a Barcelona, i ha demanat fer-ho en un “to constructiu” i allunyat del “soroll” que creu que vol produir el PP amb aquest debat. El problema és que no se sap ben bé què defensarà perquè, segons afirmen des del govern i des del PSC, encara hi ha converses amb el govern espanyol per definir el model de finançament. De fet, els socialistes catalans han dit fa un parell de dies que és “prematur” abordar-lo perquè encara hi ha “debat intern”. És a dir, a hores d’ara no pot defensar un model concret perquè encara no s’ha tancat cap acord entre la Moncloa i la Generalitat.
Aleshores, què és el que realment podrà debatre Illa amb els barons del PP i la resta de presidents autonòmics en la cimera de divendres? Serà un finançament singular com diu l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura? Serà singular i generalitzable com diu la consellera d’Economia? Quin model defensarà? I, en quina posició deixarà a Catalunya? De fet, Esquerra, que és actor principal en aquesta història, i que participa de la negociació, ha deixat clar que encara no hi ha acord entre els dos executius i els ha reclamat que “es posin les piles” amb el nou finançament per a Catalunya i “que ofereixin “concrecions”. A hores d’ara, pel que ha dit el portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha valorat que hi ha “bones paraules” en les converses, però ha exigit fets.
Illa ha dit això a pregunta de Junts per Catalunya, que com a principal grup de l’oposició és el primer a intervenir en la sessió. Ni en la rèplica, ni cap altre portaveu de la resta de grups parlamentaris que han intervingut després han estat capaços d’anar més enllà preguntar-li: “Quin model finançament està disposat a debatre, senyor Illa?”. És el que deia l’altre dia el meu admirat company Quico Sallés en una piulada: “els portaveus al Parlament farien millor la feina si paressin l’orella als compareixents”. I seguia: “La moda és llegir el guió preestablert al marge del que expliquen els compareixents”. Doncs això.
