Cent trenta mil persones al carrer demanant la teva dimissió és una cosa que impressionaria qualsevol. Però no gens Carlos Mazón, capaç de donar l’esquena a una catàstrofe de dimensions bíbliques. Si els elements naturals en la seva fúria destructiva no et fan dubtar de la teva capacitat per afrontar les conseqüències de la teva pròpia incompetència, ni tots els mirmidons plegats ho aconseguiran.
A més, comptes amb el suport tancat i decidit del teu partit, disposat a carregar la culpa del desastre sobre el govern central contra tota evidència. És lògic. La gestió de l’episodi ha estat i és absurda, delirant, berlanguesca i taurina. Contrasta tant amb la tragèdia quotidiana de la gent que la teva dimissió, a més d’anar contra els costums dels vostres avantpassats, encara agreujaria més la situació. El PP local pot arrossegar en la caiguda el PP de l’Estat, incapaç de controlar l’escandalós desordre de la taifa valenciana, on la incompetència tècnica es barreja amb un deliri ideològic que interpreta el pressupost en clau de pasdoble. La sang i sorra convertides en aigua i fang.
Sostenella i no enmendalla. Emparat en l’exquisit tacte del govern del PSOE en tractar assumptes competencials, el PP ataca sense mesura a tots els fronts, inclòs l’europeu, per a provocar una situació explosiva i acusar després el govern de “dictadura” i cop d’estat. Al cap i a la fi, d’alguna manera han de sortir de l’atzucac de la seva pròpia ineptitud. Mentrestant, per guanyar temps, el millor és culpabilitzar els catalans. No en falla. ÑPer qquè hauria de dimitir Mazón si la famosa manifestació dels 130.000 no va ser més que una reivindicació catalanista fora de lloc?
Ah! Però no només t’enfrontes als 130.000 sinó també a un concert general als mitjans que, tots a una, fins i tot els teus, demanen que te’n vagis i es fan creus de la teva obstinació i la teva pertinàcia. Et diuen zombi; volen el teu cap. No en tenen prou amb una crisi de govern perquè els morts no fan crisi.
És un espectacle el d’aquest home en armilla de feina, dient incongruències, mentre llença el fang que no recull cap al govern central. Però, si ell no vol marxar, ningú no el pot fer fora, llevat que ho imputin en un procediment penal i això, si es produeix, pot trigar mesos. Entre gent civilitzada, en aquests casos, n’hi ha prou amb una insinuació del partit perquè el líder local dimiteixi. Però això és entre gent civilitzada; no entre aficionats de la penya taurina.
És el mateix sistema polític que ens hem donat entre tots el que et protegeix i et fa aparèixer com a un president de còmic al peu del canó. El teu propi partit, el que t’ha posat on ets, no pot cessar-te, ni deposar-te del teu càrrec, facis el que facis o no facis, que ja és prou clar. És veritat que el partit et podria expulsar per contumàcia en la incompetència, però com presentar una expulsió per incompetència al partit de M. Rajoy?
Sembla que els dos últims salva pàtries, González i Aznar, convertits en el Yin i el Yang de la nació espanyola, volen reformar la Constitució per a blindar, diuen, la unitat territorial d’Espanya i passar revista al llegat del Caudillo, sempre present. Blindar-la més del que ho fa l’infumable article 2 que la té subjecta pels grillons de la seva redacció dadaista sembla una quimera.
No sé si ho aconseguiran. La idea de reformar la Constitució és una mena de globus sonda, a veure com es rebria una gran coalició. Aquest és el projecte. La unitat d’Espanya la garanteix al parlament un búnquer dominat per una majoria bipartidista, aclaparadora i permanent. El règim del 78 enyora l’Espanya de Cánovas, la que va perdre les restes de l’imperi d’ultramar.
Però mentre engeguen la maquinària de la reforma constitucional, algú podria aprofitar per demanar que també es constitucionalitzi una institució altament democràtica com és la possibilitat de revocar els càrrecs electes durant llur mandat. La revocació hauria resolt el problema del president zombi
I en resoldria molts més, sobretot ara que, a la seu parlamentària, el senyor Antoni Castellà ha posat JxC a disposició del govern del PSC. El seu partit és seriós i responsable, no contaminat per les vaguetats d’una esquerra fracassada. Un triomf de la partitocràcia. Com que no hi ha revocació t’has d’empassar quatre anys seguits de governants incompetents.
Com a València.
