Durant els últims anys, mentre ERC liderava l’independentisme cap al pedregar, no faltaven veus que advertien que sense ells no hi havia res a fer. De fet, ara que el terratrèmol ha començat (però no ha fet més que començar) ja hi ha qui surt al rescat propiciant fotos d’unitat i donant credibilitat a maniobres de distracció. Veurem si la cosa és tàctica per a les eleccions del 23J o si, per contra, l’endemà hi ha un intent seriós d’apuntalar el governet de Pere Aragonès.
És tant previsible que el president autonòmic intentarà acabar la legislatura com evident que si ho fa sense suports la patacada serà molt més gran. Per entendre’ns, només hi ha un escenari en què ERC pot evitar les eleccions anticipades. I no depèn d’ell. Es tractaria d’aconseguir el retorn de Junts al govern. Enmig del soroll provocat pel depriment espectacle de pactes municipals amb el 155 ningú no en parla, però l’opció la té al cap més gent del que pugui semblar.
Passi el que passi a les eleccions espanyoles, l’escenari català es pot capgirar com un mitjó. Si Pedro Sánchez aconsegueix salvar el coll amb la seua jugada de casino, Junts es pot acabar trobant a l’ull de l’huracà. De la mateixa manera com tothom s’imaginava Jaume Giró fent de Rufián, ningú no s’imagina Míriam Nogueras apuntalant un govern espanyol. Però si l’aritmètica li dona la clau a Madrid, la pressió sobre ella i sobre Junts serà enorme. Veurem si aquesta vegada, per variar, són capaços d’actuar com un sol partit.
Però si finalment hi ha, com apunten moltes enquestes, un govern del PP+VOX, això serà la coartada per intentar “recosir” la unitat entre ERC i Junts. Aleshores, un retorn al govern autonomista en nom de la necessitat de defensar el país de l’extrema dreta comença a semblar factible. I seria un error. Perquè aleshores la necessària derrota d’ERC queda ajornada i qui sap si eventualment evitada. Però si la resta de partits no fossin propensos a fer seguidisme del partit de Junqueras no hauria existit el govern dels indults.
A ERC hi ha nervis, però encara no ha passat res. Curiosament, l’assemblea per valorar els resultats electorals va donar alguns titulars llaminers, potser perquè també interessava donar una imatge d’autocrítica. Però molt em tem que mentre no es vegin fora del govern que esperaven dominar per una generació, no passarà el que ha de passar. ERC necessita una catàrsi per apartar la gent que ha gestionat la rendició de qualsevol posició de lideratge. Junts també la necessita, però potser amb la derrota d’ERC sigui suficient per obligar-los a prendre decisions.
Ara mateix, sembla que el 23J pot ser la tempesta perfecta per emportar-se Rufián i Junqueras per davant. A les eleccions municipals, clarament, els ha abandonat molta gent decebuda per la seua manca d’horitzó nacional. Per haver aconseguit ser “el govern més autonomista de la història”, bàsicament. Però a les espanyoles porten la soga el coll per una altra cosa: seguint la consigna d’ERC d’evitar un govern d’extrema dreta a qualsevol preu, molts dels seus votants aniran directament al PSOE per garantir-ho. Si fa no fa, com va passar l’any 2008.
Rufián potser encara no se n’ha adonat, però ja és massa tard per començar a fer piulades en català i encarir el preu dels seus vots per investir Sánchez. Part dels seus votants volen exactament el contrari per no abandonar-lo: la seguretat que votar ERC és una manera nítida de donar suport al PSOE. Així és com després de perdre el vot independentista poden aconseguir perdre el que ja li va bé que siguin l’aliat més fidel del govern espanyol.
La necessària derrota d’ERC, que (qui ho hauria dit fa uns anys) serà una victòria per a l’independentisme, és a la cantonada. I quan ells mateixos sembla que facin tot el possible per arribar-hi, millor no molestar-los. Aquestes no són les nostres eleccions, però del resultat en depèn com i quan se celebraran les nostres. L’endemà tot estarà per fer i tot serà possible. Fins i tot que algun dels actuals partits independentistes recuperi el sentit comú. En tot cas, serà hora de pensar en alternatives per redreçar el rumb del moviment.
29
10
