Mentre tot el país admira la reconstrucció de les quatre columnes aixecades per Josep Puig i Cadafalch davant les fonts de Montjuïc, a Argentona s’està ensorrant la seva casa d’estiueig. L’edifici, situat al centre del poble, va ser construït entre els anys 1897 i 1905 a partir de tres edificis i presenta els típics elements modernistes únics de Catalunya. Però ara, després d’una dècada d’abandonament i deixadesa, s’està ensorrant. Algunes peces ja han caigut i altres ho faran en els propers temps, si res no canvia. En aquesta casa hi passava els estius Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més brillants que ha donat el país i president de la Mancomunitat entre els anys 1917 i 1924. Des d’aquesta institució va fer tot el possible per recuperar les institucions pròpies, endreçar la llengua catalana i modernitzar el país.
Encara que sembli mentida, l’edifici està catalogat per la Generalitat com un Bé Cultural d’Interès Nacional. Segons sembla, la normativa estableix que la propietat és responsable del manteniment de l’edifici i per això la Generalitat ha demanat diverses vegades als amos de la casa que hi facin les obres necessàries. A data d’avui, no n’han fet ni cas. Arquitectes i aparelladors també han reclamat una actuació urgent per tal que la casa no caigui pel seu incalculable valor artístic i patrimonial.
Per evitar l’enderrocament de la casa s’ha creat una plataforma civil que aplega una quarantena d’entitats del poble. Entre d’altres, hi ha el Centre d’Estudis Argentonins, el grup Natura, la Plataforma en Defensa del Centre Històric, la majoria de partits polítics, el Grup de Muntanya o la Societat de Caçadors. No és poca cosa. El cap de setmana passat hi va haver una manifestació a Argentona en defensa de la casa. No conec bé la realitat argentonina, però no crec que s’hi facin manifestacions de manera sovintejada. De manera que interpreto que aquest afer és una qüestió rellevant a nivell local i una preocupació ciutadana real.
És possible que els amos de la casa no puguin o no vulguin pagar les obres imprescindibles per evitar-ne l’esfondrament. Rehabilitar un edifici com aquest no és barat, precisament. Per això encara tenim temps per fer altres coses, com per exemple l’expropiació o la cessió a les administracions perquè assumeixin el cost dels treballs. Encara hi ha temps abans no caigui i ens en penedim. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha avisat que la Generalitat intervindrà si la propietat continua fent l’orni. Així ho espero i ho celebro. Però no ens entretinguem. Perquè una cosa és clara: no hi ha una segona casa d’estiu de Puig i Cadafalch. Només en tenim una, sabem on és i sabem com es pot salvar. No badem. Siguem europeus.
