Qui pacte signa, legislatura empeny. Perquè es pot sobreviure tirant pilotes endavant. En política i en futbol, i si no, que li ho diguin al Reial Madrid, que ha guanyat Champions així, o a Pedro Sánchez, que ha xutat mil pilotes endavant en tota la seva carrera política. I també el president Puigdemont i Junts han optat per la fugida endavant escenificant una negociació duríssima tot i que fa una setmana es donaven per trencades les negociacions amb el PSOE. Pilota endavant per escapar de les aigües pantanoses en què s’havien posat els independentistes fa uns dies rebutjant el decret Òmnibus del PSOE i Sumar. No pas perquè vulguin emprenyar els pensionistes, les persones amb menys recursos o els usuaris del transport públic, sinó per voler marcar amb un retolador qui sap si massa gruixut el seu relat. Un relat que inclou recordar que el seu líder continua a l’exili i que, per tant, el seu vot té un preu molt diferent del que ha posat ERC a Madrid.
Aquest dimarts, Carles Puigdemont i Junts han guanyat una batalla contra el PSOE. Però no la guerra. Tots dos han jugat al límit fins al darrer minut, i han acabat acordant xutar la pilota endavant per guanyar temps. Sánchez accepta tramitar la qüestió de confiança i Junts recupera el diàleg amb el PSOE. Un nou tauler de joc que atorga a Junts una mica de marge per veure si la mediació a Suïssa avança o no, així com el traspàs enquistat de competències en immigració, el català a Europa o l’amnistia política i judicial. Els independentistes també necessiten aquest marge per endreçar-se i articular una estratègia coherent i creïble -sobretot pensant també en clau del pròxim cicle electoral- en cas que el PSOE incompleixi els seus compromisos de legislatura. I de retruc, reforçar-se com la força política independentista veritablement influent a Madrid en contraposició a ERC.
I per part del PSOE, la pilota endavant els dona, per enèsima vegada, un baló d’oxigen per continuar amb una legislatura que des del minut zero s’aguanta amb pinces i gràcies, en bona part, a l’amenaça de l’alternativa d’un executiu de dreta i extrema dreta. Pedro Sánchez té més vides que un gat i aquest acord in extremis també li serveix per tornar a exhibir els seus dots de supervivència i estratègia davant d’un PP que per uns dies ha somiat a fer-se una foto amb Junts.
