La campanya electoral ha estat brutal. El nacionalisme espanyol, amb una hegemonia mediàtica insultant, ha basat la seva estratègia en deslegitimar -deshumanitzar, més aviat- qualsevol expressió nacional discrepant. La síntesi i la màxima expressió és el “que te vote Txapote” que ha ressonat durant setmanes per tots els racons de l’Espanya espanyola. A l’altra banda, l’esquerra espanyola, com sempre, ha acceptat aquest marc ideològic i ha menystingut l’independentisme català, fins el punt d’humiliar Junts i ERC, alhora, en un ple lamentable on el PP va atorgar l’alcaldia de Barcelona al PSC, via trucada de Gènova a Ferraz.
Des d’aquest punt de vista, l’independentisme en general i Junts en particular no tenen cap incentiu clar per evitar una repetició de les eleccions espanyoles. Els nou mitjos indults són una compensació paupèrrima per a un país que ha patit les porres dels policies, la persecució dels jutges, un dèficit fiscal insuportable i l’assetjament dels mitjans de comunicació de Madrid. L’estratègia de regressió autonomista ha fet que ERC hagi perdut la meitat dels vots, que la CUP hagi desaparegut i, fins i tot, que Junts hagi patit una considerable sagnia electoral. La campanya espontània per l’abstenció ha tingut arguments i bona rebuda, com deixa clar el mapa electoral d’aquest diumenge. La crisi no és de l’independentisme, sinó de la mediació estratègica d’uns dirigents que, en general, han decebut.
Així les coses, el desastre polític de l’independentisme hauria estat majúscul si no hagués estat per una carambola electoral que deixa la presidència de Pedro Sánchez a la corda fluixa, en mans d’ERC i, sobretot, de Junts. Això vol dir que no és moment de precipitacions ni frivolitats, tampoc de grandiloqüències de cara a la galeria ni, menys encara, de mesquineses de partit. ERC i Junts, Junqueras i Puigdemont -qui ho havia de dir- estan davant d’una cruïlla històrica. Com aquells penals en temps de descompte, és l’última oportunitat -imprevista, però claríssima- per redreçar el resultat d’un moviment polític que mereix recuperar la iniciativa.
15
2
