Ustrell versus Oliu no és el mateix que ZP versus Botín per més que totes dues imatges (la que en el seu dia ocupar la portada de El País i la que dissabte vam poder veure a Col·lapse a TV3) fossin estèticament semblants. La visita del president d’un banc a un late show televisiu és inusual i crec que no manifesta altra cosa que la feblesa de la posició del centenari banc sabadellenc front l’OPA del BBVA que ja ha estat beneïda (per unanimitat) per la Comissió Nacional del Mercat de la Competència. Manifesten els altaveus mediàtics l’oposició de sindicats, patronals i govern, els anomenats agents socials, a aquesta opa, sense tenir en compte que la major part dels accionistes (per cert, molts d’ells fons inversió estrangers) no estan a altra cosa que la maximització del seu benefici. Tot plegat relativitza la caracterització del banc com més o menys català que altres.
Oliu, la família del qual és propietària del banc des de la seva fundació, no vol deixar de dirigir l’entitat que ell mateix va dir dissabte que era com casa seva. Tampoc va gosar dir ni tan sols que fos catalanista i és que els bancs, tan necessaris com odiats, es deuen abans que res a la seva supervivència en un món cada cop més hostil cap a les minories de qualsevol mena entre altres causes per la nostra pròpia voluntat. No sols l’opa està cantada, siguin quins siguin els interessos de Pedro Sánchez en torpedinar-la, sinó que hauria de començar el BBVA per la seva banda a cuidar-se de noves operacions semblants que vindran. Els informes Letta i Draghi ja advertien de la necessitat d’una concentració bancària europea més enllà de les fronteres dels estats. Aquesta és, quedi clar, sols una passa més.
