Fa unes setmanes que visc al centre de Barcelona, en ple barri Gòtic. És on hi tinc la feina i vaig pensar que estaria bé poder anar cada dia a dinar a casa. Sense turistes, el barri està tranquil i els pisos han baixat molt de preu, més que a altres zones de la ciutat. Els carrers encara brutegen i, malgrat el toc de queda, a la nit de vegades hi exploten sons etílics. Però el meu llogaret té altres avantatges, i a la vida no es pot tenir tot. Des de casa, si em col·loco en un punt concret i torço el cap una mica cap a la dreta, hi veig una torre de la Catedral. M’agrada mirar-la, és bonica i evocadora, molts dies prenc el cafè amb llet en aquella localització exacta, repenjada al marbre de la cuina, dempeus.
Fent mitjana, doncs, en aquest pis m’hi trobaria bé si no fos perquè a les 5 de la matinada, per posar una hora, a casa meva, a dins, a la meva habitació, al meu llit, hi sonen a tot drap, exactament, 18 collons de campanades. Quatre quarts i cinc hores, tot per partida doble perquè estic entre dues esglésies i quan acaba una comença l’altra. Un dissabte a les 7 del matí, a casa meva hi trompetegen 22 campanes. I així sempre, cada quart i cada hora de tots el dies i de totes les nits de la setmana. De què serveixen? Absolutament de res, contaminen en va. De vegades, vés a saber per què, es tornen boges i comencen a ressonar sense parar, histèriques, durant minuts i minuts. Si és a una hora decent, mira, però un cop era diumenge a les 9 del matí i hauria volgut baixar en pijama i armar-li un Cristo al primer mossèn que enganxés i insultar Déu, per fotre, la religió i tot el sistema que la protegeix, inclosa la Colau!
Per quin sant privilegi l’Església Catòlica té permís per metrallar amb campanades els veïns en hores que són per descansar, tal com estableixen les regles legals i socials? No hi ha dret. Tampoc hi ha dret que l’església no pagui IBI, com fa la resta de la humanitat, ni que la “justícia” no s’atreveixi a remenar-hi i la blindi. No entenc la religió i, de fet, li tinc angúnia perquè crec que és perjudicial per als individus i per a la nostra espècie. Les seves virtuts les podríem tenir sense els seus defectes. Valoro intel·lectualment persones que són religioses i confesso que em resulta curtcircuitant, perquè no entenc com poden ser-ho. Però, en qualsevol cas, crec que cadascú ha de poder viure com vulgui, encara que es perjudiqui. Ara bé, a mi que no em toquin les campanes. Les religions, i tots els seus privilegis antiquats i mafiosos, a mi no em tenen cap respecte. Doncs fins que no me’n tinguin, jo em cago en Deú!
111 
24 
