Pere Aragonès va ser dijous al Senat espanyol per deixar clar que no es conforma amb l’amnistia, que vol l’autodeterminació perquè vol la independència. Carles Puigdemont va reunir divendres el Secretariat Permanent de Junts a la Catalunya Nord per tenir-lo informat de les negociacions amb el PSOE, i aquest diumenge ha fet una piulada per recordar una frase de la seva compareixença a Brussel·les del 5 de setembre, després de la qual ha decretat el silenci al partit. La frase triada és “la independència és l’única manera de continuar existint”.
Els partits independentistes catalans, fins i tot les famílies dins de cada partit, fan apostes estratègiques diferents. De fet, poden arribar a col·lidir. Exactament igual que passa als partits espanyols. Felipe González no pot estar més allunyat de Pedro Sánchez. El PP i el PSOE no poden estar més distanciats. I Feijóo no pot estar més preocupat (i amenaçat) per cap altre líder del que ho està per Ayuso.
Que l’independentisme –català, ofegat, reprimit i perseguit per un estat de la potència de l’espanyol– tingui dificultats per tirar endavant les seves propostes no vol dir que els ciutadans de Catalunya que voten els partits que el representen, i fins i tot els que han deixat de votar-los per avorriment o desengany, hagin deixat de ser independentistes. Tampoc volen dir això les enquestes que diuen que el suport a la independència cau entre els joves. No hi ha res més voluble que els joves, ni res més volàtil que una enquesta sobre política feta als joves. Abans del 2012, les manifestacions de la Diada eren tan poca cosa que ni tan sols s’hi parava atenció. Hi pot tornar a haver un 2012 en qualsevol moment.
Fins aleshores, el que hi ha ara, conjunturalment, són dos partits independentistes competint i elevant el preu de la investidura de Pedro Sánchez. L’eleven per fregament perquè, efectivament, són incapaços de posar-se d’acord per actuar conjuntament. El cas és que les esperances del PSOE de fer-los acceptar una oferta a la baixa haurien de ser escasses, si és que tots plegats saben llegir bé la situació. Les circumstàncies poden ser conjunturals per la carambola dels resultats del 23-J. Però ERC i Junts seran independentistes o no seran. I això ho han de saber els líders dels tres partits que juguen la partida de billar.
