“Màfia o democràcia” ha estat el lema de la manifestació de Madrid que aquest diumenge ha aplegat unes desenes de milers de simpatitzants a l’escenari habitual de la plaça de Colón. La concentració ha tingut el format habitual, amb Ayuso situant-se com l’eix vertebrador de la dreta extrema i l’extrema dreta espanyoles, tot subministrant la dosi catalanofòbica imprescindible en aquests casos: “Quan tres valen més que dos al marge de la llei, s’entra en una dictadura. Això es lo que passa des de fa tants anys al País Basc, a Navarra i a Catalunya. Hi ha urna, sí, però no és democràcia“. Aquesta és la recepta del nacionalisme espanyol; ni urnes, ni bascos, ni catalans. El de sempre.
No convenceran, però guanyaran. Ho diuen, des de fa temps, totes les enquestes. I, davant d’això, l’independentisme haurà de decidir si manté l’estratègia de satel·lització a l’entorn del socialisme espanyol, en el cas de Junts i, a més, completant les majories del PSC a les institucions catalanes, com fa l’ERC del renovat Junqueras. Una via que no ha donat resultats tangibles amb el PSOE a la Moncloa i condueix a la residualització amb un govern espanyol en mans de PP i Vox.
Hi ha opcions noves que proposen, també, estratègies noves per a l’independentisme, però encara estan en estat embrionari. Veurem quin recorregut tenen, però el que està clar és que, per primera vegada, hi haurà la possibilitat d’avaluar electoralment la gestió estratègica dels anys del postreferèndum del 2017.
