Set anys després de l’1-O, l’independentisme passa per una crisi estratègica que costarà de resoldre. Però, a diferència de la passada dècada, el que no hi ha cap mena de dubte és sobre qui té enfront. En tot aquest temps, la filosofia essencial del sistema polític i institucional madrileny ha estat, estrictament, la de no recular ni un mil·límetre des del discurs del 3 d’octubre de Felip de Borbó. A la societat catalana se li ha negat qualsevol mena no ja de raó, sinó de legitimitat per protestar per una subordinació injusta i indesitjada. No hi ha hagut una sola paraula de comprensió democràtica, ni una voluntat mínima de diàleg sobre el fons del conflicte polític. Porres, togues i insults quotidians des dels mitjans de comunicació de Madrid. I tal dia farà vuit anys.
El PSOE necessita els vots de la ciutadania catalana per contenir una majoria social espanyola agressiva i extremista, però, a l’hora de la veritat, només ha estat disposat a negociar la intensitat de la repressió. Els indults, primer, i l’amnistia, després han estat concessions incompletes que, de passada, han suavitzat la imatge repressiva i autoritària de l’Estat espanyol a l’exterior. També han servit per utilitzar el mapa electoral català -amb una dreta espanyolista poc més que testimonial- per girar i revertir els resultats a l’Espanya espanyola. Però, tot i la quantitat de taules de diàleg que s’han muntat i desmuntat, políticament la qüestió catalana continua exactament al lloc on la van deixar les porres d’aquells piolins tan ràpidament indultats.
Pot haver-hi més o menys abstenció electoral des de l’independentisme social. Però l’1-O, vist ja amb una certa perspectiva, va significar el divorci emocional d’una gran part de la societat catalana respecte a l’Estat, sí, però també pel que fa a l’opinió pública espanyola, que va fluctuar entre l’entusiasme repressor i la inhibició còmplice dels soi-disants espanyols d’esquerres. I aquesta separació emocional, ja cronificada, és una herència de l’1-O que algun dia es convertirà en eina política de gran utilitat.
