Ignasi Guardans i Cabó (@iguardans): “Pero en Catalunya, y no es nuevo, hay demasiados que viven como muchos en Israel; pueblo elegido, perseguido, tierra santa” 9.05.2013 al seu Twitter
Aquest dijous Ignasi Guardans va esdevenir, a voluntat pròpia, el centre d’atenció de gran part de la xarxa catalanista de Twitter. Guardans, que des que va abandonar (o va ser abandonat) de la primera línia política intenta constantment guanyar notorietat a les xarxes socials, va retreure per enèsima vegada la incapacitat catalana per teixir complicitats a Espanya. Guardans forma part del grup de catalans que creu que la tensa situació entre Catalunya i Espanya és, en gran part, culpa dels catalans per no haver-se sabut explicar i per falta d’empatia. Argumenta que ens falta autocrítica i és per això que ell, sempre que pot, critica l’independentisme.
Però bé, per aconseguir comprendre gran part de l’odi i ressentiment que desprenen els seus tuits hem d’entendre i conèixer l’individu que els escriu. Un personatge superat per la conjuntura política que travessa el país i superat, també, pel seu complicat caràcter que, en moltes ocasions, li ha jugat males passades. Ignasi Guardans i Cambó és fill de l’advocat i promotor cultural Ramon Guardans i nét del polític de la Lliga Francesc Cambó. Porta dos cognoms que han pesat –i encara pesen en certs cercles- dins de la societat catalana benestant.
Ignasi Guardans i Cambó va llicenciar-se en dret a la Universitat de Navarra i va tenir una breu carrera com a professor universitari i advocat. Ràpidament va iniciar la seva carrera política. Al 1995 com a diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Un any més tard va passar a ser diputat al Congrés, càrrec que va ocupar fins el 2004. Durant aquest període va ser portaveu del grup parlamentari en diverses comissions i va assumir responsabilitats en àmbits d’assumptes exteriors, de justícia, de cultura i d’educació. Els seus companys en destacaven la gran capacitat de treball, les seves excentricitats i els seus problemes amb el sexe femení.
Al juny de 2004 va ser escollit eurodiputat de CiU al Parlament Europeu. Encara es recorda aquella campanya electoral assessorat per Alfons López Tena i Carles Campuzano. Poc es pensaven López Tena i Guardans que al 2009 es disputarien el càrrec. Al 2009 Guardans esperava repetir com a eurodiputat de CiU però va ser víctima de les circumstàncies. Tot i la seva bona feina al Parlament Europeu, la política catalana —i de retruc Convergència- havia virat cap a posicions més sobiranistes. A més, CDC volia escenificar que s’havia convertit en la “Casa Gran del Catalanisme” i que podia integrar gent de fora del partit. Va ser llavors que, després d’una brutal guerra entre Guardans i López Tena, Artur Mas va decidir escollir l’economista Ramon Tremosa com a cap de cartell. Guardans, després d’una tensa reunió amb Mas, va explotar i va començar a disparar contra tothom. Expliquen que Mas va preguntar a Guardans què votaria en un referèndum d’independència i que després de que aquest li respongués taxativament que votaria “no” Mas va suggerir-li que potser s’havia equivocat de partit.
Guardans, però, encara tenia una carta a la màniga. A l’abril del mateix any la ministra Sinde el va nomenar responsable de l’Institut de la Cinematografia i va anunciar que abandonava la seva militància a Convergència. El càrrec de confiança dins del govern del PSOE va fer fugaç, ja que el seu complicat caràcter i el seu ego desmesurat van tornar-li a jugar una mala passada i va ser cessat al cap d’un any. Després d’estar un temps a l’atur i amb molt temps lliure —massa segons alguns companys seus- va ser nomenat president CUMEDIAE, una entitat dedicada a promoció cultural i artística a nivell europeu.
Els explico tot això per demostrar-los que els tuits de Guardans no són gratuïts. Destil•len, a parts iguals, ressentiment i incomprensió. Ressentiment perquè creu que Convergència no va saber valorar la seva gran tasca i es sent utilitzat. Per altra banda Guardans, com una part d’aquest país, ha estat superat per les circumstàncies. El país s’ha mogut i ho ha fet molt ràpid. Les posicions de Guardans, que fa quatre dies eren majoritàries, ara sonen extraterrestres. Estan desubicats. La conjuntura política els ha passat per damunt. Ell, un Guardans i Cambó, ha passat a una segona fila i, enlloc d’intentar entendre la situació, ha optat per girar la cara.
