Una infermera que treballa a l’hospital Vall d’Hebron ha fet saltar totes les alarmes amb un vídeo a TikTok. Els efectes secundaris de la gravació –que devia adreçar a la seva bombolla a la recerca de solidaritat pel que considera una imposició inassumible– han estat massius i han obligat el centre sanitari i el mateix conseller de Salut a censurar públicament l’actitud de la noia.
Amb un capteniment absolutament frívol i inadequat per al seu lloc de treball –a la sanitat pública, en un hospital de referència–, la jove, que explica que és de Cadis, mostra un menyspreu rotund pel català, sense tenir en compte que és la llengua pròpia –la llengua amb què pateixen– de molts dels seus pacients. També menysté tot el sistema laboral: es refereix a les oposicions que podria fer per obtenir una plaça fixa com “esta mierda” i branda un full informatiu de la UGT com si fos un drap brut perquè hi diu que li caldria obtenir “el puto C1 de catalán“.
El que pretén ser una mena de queixa laboral i que sembla un vídeo gravat en una festa de pijames i no en un espai de treball i servei públic –un concepte que deu desconèixer igual que no recorda que “esta mierda” es diu oposicions– reflecteix molts errors del sistema. Per començar, mostra unes infermeres –al darrere té dues companyes que la segueixen, encara que a mitges– que no donen cap valor a la seva feina, ni pensen que les puguin sancionar per gravar un vídeo d’aquesta mena –en què se les veu a l’hospital sense mascareta– ni transmeten cap mena de vocació.
Però, sobretot, el vídeo d’aquesta infermera revela la gran feblesa de l’ús social del català, i correspon a la societat catalana adonar-se’n i ser proactiva i exigent –que no vol dir deixar de ser acollidora– per revertir aquesta tendència. Proactiva amb les persones, per acompanyar-les en l’ús de la llengua pròpia del país, i exigent amb l’administració, perquè no dimiteixi de la seva responsabilitat.
La Generalitat sap, des de sempre, que té en l’ús de la llengua una de les grans febleses del sistema sanitari, una debilitat que de cap manera es pot considerar menor. Per això es nega a donar xifres sobre el coneixement del català entre els professionals sense plaça fixa –els que han passat oposicions se suposa que en saben, perquè tenen “el puto C1 de catalán“. De fet, el Govern assegura que no té aquestes dades: és el que va al·legar l’any passat a una petició d’aquest diari, que es va acollir a la llei de transparència i, tot i així, no va obtenir la informació sol·licitada. És en aquest punt que ha d’augmentar l’exigència social.
14
1
