És inexplicable que la plataforma Filmin, amb seu a Barcelona, hagi incorporat al seu catàleg un producte de tan ínfima qualitat com “Ícaro, la semana en llamas“. De fet, ni tan sols és fàcil d’imaginar que alguna productora europea sigui capaç de fer un documental d’una hora i dotze minuts encadenant declaracions bèl·lico/lacrimògenes de persones (sic) que van arribar a Catalunya convençudes que estaven en guerra contra uns manifestants. A cap altra productora se li passaria pel cap convertir en exemplars uns policies que hagin reprimit, porra en mà, un conflicte laboral o una reivindicació social o política de qualsevol tipus. Aquests policies són elevats a herois perquè van agredir catalans. I el documental només és possible perquè les víctimes d’aquests agressors uniformats som els ciutadans d’aquest país.
L’error de Filmin és sagnant i necessita una reparació perquè el subproducte que estan oferint no és més que apologia de la violència amb l’únic valor de poder ser utilitzat com a propaganda ultra. Ara bé, això no invalida, a nivell genèric, l’aposta de la plataforma per la qualitat i per uns valors molt allunyats del que representen aquests policies que tant de mal van fer a aquesta societat. Certament, el comunicat de Jaume Ripoll, director editorial de Filmin, és massa equidistant per reparar el dany moral causat per aquest infraproducte però, malgrat el to asèptic, és un primer pas.
Tothom és lliure de subscriure’s o donar-se de baixa d’una plataforma, només faltaria. Però un boicot és una arma cívica que només és realment eficaç quan hi ha alternatives. I Filmin, si ho vol, és a ben poca distància d’una disculpa que retorni a la marca el prestigi que ha acumulat en els últims vint anys.
