Una de les notícies més interessants d’aquesta setmana ha estat la decisió del magistrat de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, d’enviar a judici l’exministre català d’Interior Jorge Fernández Díaz. Tot arran de l’Operació Kitchen, una terbolíssima operació de la policia patriòtica per poder manllevar els papers del finançament irregular del PP que guardava amb tota precaució l’extresorer de la formació Luis Bárcenas. Una operació que va fer emergir els papers de com el ministeri pagava fons reservats a talps dels Mossos d’Esquadra.
Fernández Díaz, però, no hi anirà sol. També hi seran la cúpula d’Interior en els anys de presidència de Mariano Rajoy i els caps operatius del Cos Nacional de Policia, com l’exdirector adjunt operatiu, el comissari Eugenio Pino, el cap de la poderosa Divisió d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, o l’excap de l’omnipotent UDEF i posteriorment del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera -un altre català-. Curiosament, la fiscalia volia que s’exclogués del procediment Olivera, però el magistrat ha fet el sord.
Tot un ministre de l’Interior acusat d’un bon gruix de delictes pels quals la fiscalia demana 15 anys de presó, poca broma. La decisió del jutge és tan important per qui pentina com per qui no. De fet, a la causa, són tots els que hi estan, però no estan tots els que són en les estratègies de la policia patriòtica i l’ús de les estructures d’Estat per preservar el sistema i, per tant, lluitar contra els elements que des de la Sarsuela o la Moncloa es consideren subversius. Per exemple, el magistrat ja se n’ha estat d’implicar el PP, tot i que les acusacions volien que fos declarat responsable a títol lucratiu.
Però a la llista de possibles encartats s’hi trobaria a faltar Maria Dolores de Cospedal, que s’ha salvat de totes les peticions, fins i tot de fiscalia, perquè se la processi, o Soraya Sáenz de Santamaría, o qui tindria tota la responsabilitat política de l’operació, el senyor X, que en la meva opinió seria Mariano Rajoy Brey. Un senyor X diferent del que seria el senyor X de la policia patriòtica i les altres operacions que han dut a terme amb més o menys traça. Unes mancances clamoroses que només tenen un objectiu: salvar el sistema. Aquest objectiu es compon de tres elements: protegir l’emèrit, salvar el fiasco del PP com a partit i protegir el sector rubalcabista del PSOE.
No podem oblidar que el mateix comissari Pino confessava a Paco Martínez, tal com va informar aquest diari, que l’Operació Catalunya s’havia aprofitat i orquestrat per tapar l’escàndol de l’emèrit, de Botswana a les seves trapelleries com a comissionista internacional. El PSOE no hi feia sang perquè també ha participat d’aquest sistema, fos a través dels GAL o a través de l’ascens de José Manuel Villarejo a comissari, ordenat per Rubalcaba. Tampoc no és ociós recordar l’anècdota que la factura de La Camarga la va pagar el PSC. En definitiva, els dos grans partits que han sostingut el sistema tenen les mans i els peus tacats de gatejar per les clavegueres.
Fernández Díaz és un fusible barat per al sistema, així com els peons i alfils del sistema policial. És l’home de la Mare de Déu del Pilar i de l’àngel protector i la mística ultracatòlica. És molt més barat que sacrificar Alícia Sánchez-Camacho, Cospedal o Sáenz de Santamaría o Felipe González, que encara podrien regalar sorpreses de com funciona l’Estat. Però tot això tampoc no podria funcionar si algú, per exemple, no hagués donat un cop de mà des de Catalunya. Però això ja són figues d’un altre paner.
