La fira fe l’oli de Jaén a Sabadell, la Hispanitat a Madrid –després de 14 anys de deixar-hi buida la cadira de Catalunya–, la final de la Copa Amèrica seguida des d’un vaixell militar amb el membre de la dinastia Borbó que ocupa actualment el tron del Regne d’Espanya. L’intent de rectificar la falta d’aplicació de la llei Celaá als currículums de batxillerat –cosa que hauria implicat l’eliminació de l’assignatura obligatòria de literatura– i la renúncia a reclamar per als Mossos d’Esquadra competències en ports i aeroports que té l’Ertzaintza –per evitar friccions amb els cossos estatals–, malgrat que tot indica que aquesta decisió també serà revertida. I, ara, una resposta en castellà en seu parlamentària.
Tot i que ja va provocar soroll –i gags recurrents– en el seu moment, el míting com a candidat del PSC en què va referir-se a la comarca com a Bajo Llobregat formava part de la campanya electoral. Era un acte a una gran distància del valor institucional que té una intervenció com a Molt Honorable President de la Generalitat al Parlament de Catalunya. Que, en la sessió d’aquest dimecres, Salvador Illa hagi respost en castellà –encara que hagi sigut de forma breu– a una pregunta –per cert, enverinada– d’un diputat del PP que parla en aquesta llengua expressament per desdibuixar la institució significa l’acceptació d’una determinada visió del país.
Tots aquests gestos que acumula en pocs mesos el govern del PSC a la Generalitat en solitari persegueixen el mateix objectiu: difuminar la percepció de Catalunya com a nació. L’independentisme deu haver fet més feina de la que sembla i deu estar més viu del que sembla si un govern d’una formació que havia format part del catalanisme exhibeix aquest desfici per esborrar els trets diferencials i per fer-se perdonar la catalanitat. La de l’oli o fins i tot la del mateix president de la Generalitat.
