L’alcalde de Barcelona se n’ha tornat a sortir. Si fa vuit mesos era investit per l’estrany front espanyolista de PP i Barcelona en Comú contra l’independentisme, ara té els republicans esperant que el PSC els doni l’ok per entrar al govern i els Comuns truncant al timbre insistentment perquè els facin un lloc. Mentrestant, llum verda a la tramitació dels pressupostos, amb només 10 regidors de 41 i amb una part substancial de l’oposició desactivada, que esperava el dictamen del particular First Dates de l’alcalde.
Part del mèrit és del mateix Collboni, un polític implacable que ha fet la seva carrera política al PSC durant trenta anys, sempre a prop dels despatxos nacionals, i que ha sabut rendibilitzar el fet de representar un partit que a Catalunya sempre havia estat una mena d’ordre natural del poder. Una altra part és atribuïble a la no oposició de 31 regidors, però encara hi ha un tercer punt, el factor Salvador Illa.
Qui amb tota probabilitat serà el candidat del PSC a les eleccions catalanes, a tot estirar d’aquí a un any, té les enquestes de cara per guanyar. De fet, l’últim CEO li dona fins a 45 escons, que esclafarien aquella majoria del 52% independentista del 2021. A hores d’ara, el PSC, i en particular Salvador Illa, és cavall guanyador, i això facilita extremadament que Collboni hagi tingut al seu First Dates tants pretendents. Més encara des que Pedro Sánchez va ser investit amb els vots tant de Junts com d’ERC.
Qui governi amb el PSC a Barcelona naturalment haurà fet un pas de gegant per repetir l’operació a la Generalitat si arriba el cas -pas previ serà també l’aprovació dels comptes catalans, que l’any passat van tenir llum verda en forma de tripartit ERC-PSC-Comuns-, si és el PSC qui té prou força per encapçalar el Govern, això sí, amb un o dos aliats.
Tot plegat ha fet, una altra vegada, que la política barcelonina es desenvolupi amb un peu posat a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. Encara tots ells ho neguin.
