Iugoslàvia va tenir el seu Milosevic, Espanya no pot ser menys. Estem a l’espera del Milosevic espanyol, el que ha de posar en marxa l’ofensiva definitiva, per terra, mar i aire, contra l’anomalia catalana, aquesta malformació insuportable de la identitat suprema espanyola.
La història del «nen de Canet» és suficient per posar en marxa l’espoleta que farà esclatar tota la història? Ves a saber. Si no és aquesta, ho serà una altra, i no massa diferent: ja acabaran trobant-la, perquè la busquen amb ganes. Sempre hi ha una història menor que, ben manipulada i ben venuda, pot provocar un cataclisme.
Els nazis van envair Polònia amb l’excusa d’un atac menor (inventat) contra una antena de ràdio. Aquest és el mètode. Tu ets el gran, el poderós, i hi ha una cosa petita i emprenyadora que et fa nosa: el país del costat, una minoria, una regió, una religió, una ètnia… El que sigui. Però sempre et cal trobar una excusa per llançar-te a l’atac. No cal que sigui gran cosa. Serveix perfectament un incident menor, sempre que puguis presentar-ho com una ofensa impossible de disculpar, una agressió intolerable, que «t’obliga» a reaccionar. Tu no voldries, clar que no, perquè ets el pacifisme personificat, però l’altre, la petita pedra a la teva gran sabata, et provoca amb tanta virulència que no tens cap altra opció. Contra la teva voluntat, i mira que ja el vas avisar, el petit mosquit et força a treure tota la teva artilleria.
D’això va la futura història d’Espanya. D’atiar l’odi contra Catalunya, que entre 2010 i 2017, aproximadament, va cometre el pecat mortal de desafiar la unitat d’Espanya. D’atiar l’odi contra la llengua catalana, tan diabòlica… Contra l’excepció catalana, que es resisteix, incomprensiblement, a deixar-se assimilar i «normalitzar». Quan les coses arriben a aquest extrem, s’hi val absolutament tot. És la guerra total, cosa que aquí encara no hem entès, perquè de moment sembla que això va de jutges abusius, de sentències desmesurades, de lleis i altres mandangues aparentment democràtiques, que no passen mai el filtre europeu…
Però no, el futur és un altre. Estem senzillament al preàmbul del «moment Milosevic». Això de la repressió judicial, les presons, els exilis, les represàlies econòmiques, no és res més que un preescalfament, un ritual abans de la batalla definitiva. Molt soroll, algunes garrotades, molta escenificació. Però l’autèntica batalla encara no ha començat. Cal que abans surti un Milosevic espanyol i que trobi l’excusa per convertir-se en un Milosevic. Cal que pugui dir que tot plegat és culpa dels catalans.
Cal trobar un nen de Canet, una àvia de Picamoixons, una botiga de Ripoll o de L’Hospitalet… el que sigui. Una víctima del «supremacisme del dèbil». Més o menys, com quan els Estats Units van decidir que el miserable Vietnam amenaçava la seva supremacia mundial. O quan els nazis van envair Polònia. Funciona sempre així. El feble proporciona l’excusa al fort: em vas trepitjar un ull de poll i jo t’envio les divisions blindades i ara no et queixis si et bombardejo fins que no quedi res del teu país.
Quan posem noms i cognoms al Milosevic espanyol estarem a punt per passar a la següent fase, en principi sembla que només la del 155 per la gràcia dels jutges i la policia, però si cal treure algun tanc, tampoc no tindran massa manies.
Candidats? Casado, Abascal, Ayuso, Cayetana, Pedrojota… Gent d’aquest estil, amb la discreta llum verda del monarca, sens dubte, i una esquerra (Sánchez, Díaz, Iglesias…) perduda en el seu laberint polític, derrotada. No importa massa el nom del futur Milosevic espanyol. El que importa és que sàpiga tocar la tecla adequada, la que dispararà l’alarma definitiva, després d’haver treballat a fons l’odi contra Catalunya… Que per descomptat és culpa de Catalunya, que a sobre està noquejada, confusa, perduda, dividida, cansada i barallada. Millor moment que aquest, impossible.
Cada dia tenen més a punt la dinamita. Els falta només trobar el piròman que encengui el primer cartutx d’una nova fase explosiva. El Milosevic que faci el discurs de Gazimestan. Busqueu-lo al Google i adapteu-lo una mica… Ja ho veureu, encaixa perfectament.
