ERC és a tocar del precipici. Tant pot caure al buit i quedar ferida de gravetat com treure força d’on sigui i aferrar-se a una branca prou forta per a salvar-se i alçar-se de nou. No és la primera vegada que el partit de Macià i Companys està a punt de caure al buit, i fins ara sempre se n’ha sortit. Ara és a tocar del precipici per un cicle electoral dolent que ha desencadenat l’enèsima guerra interna, tot plegat agreujat pel fet que les urnes han donat a ERC la clau del país: o Govern del PSC amb els vots d’ERC o repetició electoral. Dos escenaris que no estan exempts de costos per als republicans, per al país i per al moviment independentista. Encertar en la decisió, i sobretot, saber-la justificar davant de la militància i del moviment independentista, és la clau per fer aparèixer aquesta branca forta per salvar-se. Amb o sense noves eleccions.
En paral·lel, el PSOE recorda a ERC i a Junts que no té por de noves eleccions a Espanya, i que si convé, pot arribar a grans pactes d’Estat amb el PP, si aquest trenca llaços amb VOX. De fet, els 5 dies de vacances de Pedro Sánchez van servir al líder del PSOE per preparar el seu relat en clau electoral espanyola, tothom contra el lawfare de la dreta i l’extrema dreta. Per tant, Sánchez es blinda contra la pressió que pugui fer l’independentisme a Madrid, tant ERC amb el finançament singular com Junts amb l’intent de Puigdemont de ser investit amb el vistiplau del PSC.
I mentrestant, a Barcelona ERC conté la respiració a l’espera que la direcció nacional, i sobretot, la militància, acabin validant un acord amb el PSC -o més ben dit, amb el PSOE- per investir Salvador Illa, i tornar a contenir la respiració perquè la militància barcelonina accepti el bipartit amb Collboni, l’home que va maniobrar amb el PP i els Comuns per impedir que la capital de Catalunya tingués la primera alcaldia independentista amb Trias i Maragall al capdavant.
