Aquests dies enrere he estat força entretinguda amb les desenes de notícies a les quals he tingut accés sobre la visita apostòlica de Lleó XIV al Perú. Just fa uns mesos, a més, que com a historiadora analitzo textos de l’època colonial que els arquebisbes i bisbes dels segles XVI i XVII deixaren escrits, de quan realitzaven les seves visites pastorals per tot el virregnat: en ells consignaven el nombre de “yndios tributarios”, quants havien estat confirmats, com vivien els capellans que hi havia a les diferents doctrines, quants diners es recaptaven, etc. Són, aquests textos històrics, una fotografia prou exacta de la realitat que es vivia llavors, malgrat que aquesta realitat no ens agradi: ens permeten apropar-nos al coneixement que es tenia llavors del territori, a quanta població hi vivia, a com vivia la major part d’aquesta població, als personatges que la governaven, i a com la governaven.
Doncs bé… després de saber per on ha anat Lleó XIV en aquest viatge, després d’escoltar-lo dir i de veure’l fer, puc afirmar -i per això ho escric- que qui encapçala l’Església Catòlica ha fet, amb els mitjans amb què avui comptem, una visita que ha permès donar compte de la realitat, incloent-hi tot allò que no ens agrada. Ho ha dit ell, què hi ha, d’allò que no ens agrada, i per a fer-ho no ha dubtat a posar en evidència tant poders polítics com poders eclesiàstics.
Val a dir, doncs, que en aquests temps en què hem de bregar cada dia amb relats mentiders sobre la realitat, en aquests temps en què els qui governen bona part del món es permeten desdibuixar allò que succeeix de debò per imprimir-hi relats falsos, s’agraeix un papa de l’església que diu la veritat.
Lleó XIV ha estat a l’Amazònia i ha dit, sense guarnir les seves paraules, que cal reconèixer que allà s’hi ha assassinat qui defensava la casa i la terra. Des de Lima ha parlat al país sencer de la necessitat de respondre amb la veritat, amb justícia, amb perdó i amb reparació als delictes de membres de l’església “i del context eclesiàstic”, fent clara al·lusió, també, als abusos perpetrats durant dècades pel Sodalicio de Vida Cristiana, dissolt pel mateix Vaticà l’any 2025. En un país on el govern i les forces armades, avui en dia, censuren el contingut en història dels textos escolars, allà on la política presidencial acusa de terrorista la memòria històrica, Lleó XIV ha dit alt i clar que els “successos del passat cal que siguin tractats amb justícia i amb sensibilitat”. A diferència del primer cardenal de l’Opus Dei que va tenir el món, que abans de ser acusat d’abusos sexuals, i mentre ocupava l’arquebisbat de Lima es va permetre dir al país que els drets humans eren “una cojudez”, l’actual arquebisbe de Lima Carlos Castillo i Lleó XIV, davant de milers i milers de joves, a l’Estadi Nacional, van rememorar l’Inti Sotelo i en Bryan Pintado, dos manifestants joves assassinats el novembre de l’any 2020. En aquesta visita al Perú el màxim representant de l’Església Catòlica ha dit que persisteix una “mentalitat masclista que es manifesta en l’absència del pare dins la vida familiar, en els abusos i en la violència contra les dones”, i ha dit contundentment, en un país en què el ministre d’educació de fa no res defensava les violacions massives a nenes en escoles públiques com a “part de la cultura”, que cal valorar les dones, protegir i respectar les nenes, i que res no justifica la desigualtat ni en les tasques domèstiques, ni en cap altre àmbit de la vida. Ni tan sols el capitalisme ha estat eludit per Lleó XIV: recordant que l’empresa és una comunitat de persones, ha dit que el capital, qui la dirigeix i el treball han d’estar enfocats al desenvolupament humà, tot garantint, a més, la conciliació entre treball, descans i vida familiar.
Aquest pontífex, com van fer alguns religiosos i clergues, i moltes religioses vinculades a la teologia de l’alliberament fa dècades, amb les seves paraules de “Yo sé que, si Jesús decide venir a Santa Cruz (de Succhabamba), va a encontrar la fe”, ha tornat a reconèixer que en la simplicitat i en la humanitat és on hi ha la veritat cristiana.
Lleó XIV ens ha commogut, a peruans i a peruanes, perquè en temps obscurs, molt obscurs, ha ventilat tots i cada un dels racons on s’amaga la brutícia política, la patriarcal, i l’eclesiàstica, i perquè ha insistit sense defallir que allò humà ha de ser sempre al centre.
He de reconèixer, sí, que he admirat el pare Robert per ser honest i valent, que ens cal molt, arreu, gent que despulli la veritat, i he d’admetre que he pensat que potser ajuda al món d’ara un papa com aquest. I sí, és clar, entretinguda amb totes les notícies sobre la visita del Papa al Perú, també he plorat emocionada més d’una estona veient-lo a Lima, a Chiclayo, a Cajamarca, a Cusco… perquè li he llegit als ulls i a la respiració l’emoció de saber-se novament al Perú, i jo sé què és això, i perquè li he reconegut el fer i el viure d’allò que es fa i es viu al Perú.

